25.07.2021.
LA VALL DE ZERMATT
La nostra aventura comença a Zermatt, municipi del cantó suís del Valais situat als peus del Cervino o Matterhorn i a una altura de 1620 metres sobre el nivell del mar. Aquest complex turístic format per una enorme estació d’esquí, fa frontera amb les regions de Piamonte i Aosta a la veïna Itàlia. Un bonic i ben equipat apartament, amb vistes al Cervino, serà la base de les nostres excursions per la vall de Mattertal la darrera setmana de juliol.
El primer que sorprèn als visitants que hi venen per primera vegada a Zermatt és que no es pot accedir en vehicle a motor. El cotxe es deixa a la població de Täsch i sols es pot arribar amb tren, vehicles elèctrics o a peu. D’aquesta manera Zermatt representa a la perfecció ixa consciència Suïssa de protecció de l’entorn i del medi ambient.
Abans d’eixir del poble ens trobem uns pastorets de cabres color “cafè amb llet” que dirigeixen amb saviesa el ramat pels carrers de Zermatt guiats per adults, tot un exemple de transmissió a les noves generacions del oficis tradicionals de la vall.
La primera excursió ens ha servit per fer un tast dels voltats de Zermatt, adaptar-nos a l’altura i conèixer Zmutt, Furi o Blatten que són llogarets perfectes, amb els seus prats, la seva església, les seves casetes de fusta i la seua tranquil·litat. Nuclis rurals als peus de la impressionant cara nord del Cervino, que conserven el sabor autèntic d’antany, on el temps sembla que es detinga.
Tot i que anem pujant en direcció al Cervino, aquest se’ns amaga darrere d’amenaçadors núvols, que a la vesprada es converteixen en ruixats intermitents. Ja en descens fem un paradeta per esmorzar acompanyada del bon vi de Requena del nostre amic Juanan. El lloc és un mirador natural amb immillorables vistes de la vall de Zermatt.
Continuem la baixada per netes i mimades sendes entre prats i cases de fusta algunes de les quals són també coquetons hotels o restaurants de muntanya. Tots els encreuaments estan assenyalats a la perfecció amb pals verticals i fletxes de direcció, a més de les clàssiques marques blanques i roges. Així és difícil perdre’s. I és què Suïssa, en matèria excursionista, està a anys llum de nosaltres.
Per últim visitem de manera “no oficial” les gorges Gorner (Gornerschlucht), un congost format pel riu Gornervispe que ens endinsa, mitjançant passarel·les de fusta, al món de la força de l’aigua i les parets rocoses erosionades durant milions d’anys. Un espectacle natural molt visitat en aquesta vall.
Ja a Zermatt fem la compra a un super i ens regalem una excel·lent platerada d’espaguetis. La vesprada plujosa la dediquem a fer un tomb pel poble.
26.07.2021
EUROPAWEG
Quan prepares un viatge a un país que visites per primera vegada, de seguida apareixen els típics tòpics. De Suïssa ens ve ràpidament al cap la xocolata, els rellotges, els formatges, els bancs o Heidi, però no hem d’oblidar el silenci i la netedat de cases, carrers, paisatges i sendes.
Per als que ens apassiona la muntanya i el senderisme, trobar camins i sendes cuidats i nets com una patena és tot un regal, i d’això, els suïssos poden estar ben orgullosos i nosaltres molt agraïts.
Una d’eixes rutes que presenta un nivell d’ordre, d’endreçament i netedat exemplar és l’Europaweg, ruta que uneix Zermatt i Grächen, considerada per alguns com la caminada més bonica dels Alps.
Comencem la jornada amb sorpresa. Traiem el cap pel balcó i “la seua majestat el Cervino” ens dóna el bon dia. Serà com un miratge i per art de màgia desapareixerà darrere del núbols. Per sort hem estat ràpids i captem la instàntania.
Eixim de bon matí de l’apartament i de seguida enfilem la pujada a la part alta de Zermatt on trobem les modernes instal·lacions d’esquí. Les seues pistes ens condueixen al llogaret de Tufteren. A partir d’ací, abandonem l’estació invernal per a resseguir un bucòlic sender, que a mitja altura sobre la vall ens porta a Täschalp, format per un grapat de cases engalanades amb florits cossiols i verds prats de pastura. Fem un xicotet mos per a desprès seguir gaudint de la senda. Anem envoltats d’una catifa de mil colors. Les flors llueixen les seues millors gales per atraure infinitat d’insectes. És un goig.
A partir d’aquest punt, ve el tram més aventurer i a la vegada més perillós. Túnels i viseres de formigó eviten que possibles solsides ens caiguen al cap. Els passos més vertiginosos estan adequadament equipats amb passamans, escales i ponts, fins arribar a l’últim atractiu del dia, el Charles Kuonen, un impressionant pont penjant de 494m de llarg, a 85m d’altura i contruït a l’any 2017, cosa que converteix, aquesta autèntica obra d’enginyeria, en el pont més llarg dels alps.
Creuem el pont gaudint de les vistes baix una fina plutja que fa baixar de cop la temperatura. Dinem contemplant l’estructura d’aquest pas inversemblant i enfilem una dura baixada que es complica molt amb l’aigua i el fang, posant a prova els nostres genolls. Una vegada en el bonic poble de Randa busquem el tren que ens tornarà de nou a Zermatt per a concloure una fantàstica ruta alpina.
27.07.2021
ELS CINC LLACS
Després d’un bon desdejuni al nostre acollidor apartament, ens dirigim a l’estació del funicular Sunnega que a una velocitat increïble per dintre de la muntanya ens puja en 5 minuts a 2288 m. Ací iniciem la ruta dels cinc llac, una clàssica de la vall de Zermatt.
El primer llac, el Leisee, és el més xicotet i el veiem des de l’estació d’esquí. Res de l’altre món. Continuem el camí fent una pujada suau fins al Stellisee, el més alt de tots els llacs, a quasi 2600 m. d’altura. Allí comencem a vore molta gent, ja que el funicular facilita molt l’excursió, per això és tan popular. En teoria, el Cervino s’hauria de reflectir en aquests llacs de muntanya, però de nou el nostre amic es resisteix a mostrar la seua cara.
Ja de baixada comencem a vore la imponent glacera de Findeld. Per la morrena lateral de la mateixa baixem amb precaució una afilada i descomposta cresta. Ja per una pista ben ampla i segura arribem al tercer dels llacs, el Grindjisee, el més estret i allargat de tots. La quantitat de gent que hi trobem fa que no ens aturem en excés.
El quart, el Grunsee, com si d’un mirall es tractés, sorprén per la quantitat de reflexos que té. Fotos, vídeos i posats de tots els tipus queden recollits als nostres mòbils.
L’últim del nostre objectiu és el llac Moosijsee, que és el més baix d’altitud. Aquest llacs té un color turquesa preciós, produït per la pols de la glacera.
Per a tornar a Zermatt no utilitzem el funicular i baixem per Findeln, un llogaret amb cases de fusta que utilitzaven els ramaders per a passar l’estiu i que en l’actualitat s’han convertit en cases de lloguer i restaurants. En aquest punt, fem un alt en el camí i prenem una cervesa en una terrassa amb vistes cap a la vall, que ens fa estar a la glòria. Després fem una breu parada per a dinar i descendim per una boscosa senda al poble.
Ha estat una ruta molt bonica, on els llacs ens han mostrat el seu color, la seua forma i la seua personalitat pròpia. Sols ens ha faltat el reflex del Cervino en els seues aigües (de moment segueix fent-se de rogar)
Per a completar la jornada ens fem un regal: sessió de piscina, jacuzzi i sauna en un hotel de luxe. D’aquesta manera podrem afrontar millor la dura jornada de senderisme que tenim per a demà.
28.07.2021
EL REFUGI DE HÖRNLI
Un dia més toca matinejar per a fer una d’eixes rutes que ens quedaran en el record per sempre.
El pronòstic del temps no és massa bo, però ens llancem Juanan, Júlia i jo a l’aventura amb l’entusiasme i l’esperança necessària per a afrontar un nou repte alpí. Anem guanyant alçada i els núvols comencen a envoltar-nos descarregant una fina pluja que ens va mullant a poc a poc.
A bon ritme arribem a l’estació superior del telefèric de Schwarzsee (2583 m). El temps canvia radicalment i baixa sobtadament la temperatura. Toca abrigar-nos. Ens posem folro, jaqueta i guants. En arribar Magda i Amparo, que han estat més intel·ligents que nosaltres pujant amb el remuntador, continuem per un sender cada vegada més aeri. La roca està molt descomposta i la caiguda de pedres és evident. Per sort els suïssos tenen molta cura en el manteniment de les rutes. D’aquesta manera, ponts, escales i passamans ens faciliten molt l’ascensió.
Una xicoteta finestra de bon temps ens permet gaudir uns segons del cim del Cervino, però com un autèntic fantasma torna a desaparéixer.
Mentre una parella de trencalòs vola majestuosament per damunt dels nostres caps. Comencen a aparèixer les primeres taques de neu que ens dificulta una mica poder avançar. Al migdia aconseguim l’objectiu de la nostra ruta: El refugi de Hörnli (Hörnlihütte). Aquesta cabanya situada a la carena nord-est del Cervino a 3260 m. d’altitud va ser construïda pel Club Alpí Suís l’any 1880. L’actual refugi, un moderníssim edifici de nova construcció (2015), té una capacitat per a 130 persones i serveix de campament base per a fer l’ascensió al Matterhorn de 4.478 metres. Juanan i jo ens apropem a la paret del Cervino i pugem uns metres per les cordes fixes. Per tot arreu trobem plaques d’alpinistes que han tingut un final fatídic en aquesta clàssica escalada. Una verge de ferro situada a la mateixa paret observa tots els nostres moviments. Ens ve al record les dures condicions en les quals Edward Wimper amb la seua cordada feren cim en 1865 i el tràgic descens que marcarà per sempre la primera ascensió d’aquest colós dels Alps. Al museu de Zermatt s’explica amb tot luxe de detalls aquesta gesta.
Ens reunim amb la resta del grup al confortable refugi de Hörnli i prenem café i xocolata calenta que ens reconforten gratament. A les 13:00 h iniciem el descens amb molta precaució. El temps ha millorat considerablement i fins i tot escalfa el sol. Després de dinar al costat del telefèric continuem la llarga baixada fins a les primeres cases de Zermatt. Creuar tot el poble se’ns fa molt llarg. Per fi, a les 17:30 h arribem a l’apartament. Ha estat una pallissa de 1800 metres de desnivell i 10 hores de ruta, però com diu el refrany: “Càrrega que plau no pesa”.
29.07.2021
GORNERGRAT
Comença el dia amb un sol radiant i el primer que fem és anar corrent al balcó de l’apartament. El Cervino, que per fi es deixa vore, es mostra lluent. La seua silueta ens enamora, és la muntanya perfecta. Hui gaudirem molt d’aquesta majestuosa piràmide de roca i gel.
El primer que fem és comprar els bitllets per al tren cremallera que ens portarà a Gornergrat. Són les 7 del matí i amb puntualitat suïssa arranca un viatge en tren de 30 minuts fascinant. Un engranatge entre les vies possibilita que el tren supere les fortes pendents de la muntanya. Després de 4 parades arribem a l’estació final de Gornergrat a 3.089 m. Allí pugem caminant pel costat de l’hotel més alt d’Europa, amb tendes, restaurant i fins i tot un observatori astronòmic. El mirador que hi ha a la part alta és un d’aquests llocs que tothom hauria de visitar almenys una vegada en la vida. El panorama és sublim. Vint-i-nou muntanyes de més de 4.000 m, destacant el Monte Rosa, el sostre de Suïssa amb 4634 m, i la gloriosa vista del Matterhorn són inoblidables.
Ens espera una llarga baixada de 1.600 m que fem pausadament, assaborint cada pas, cada racó, cada paisatge… El dia és perfecte, assolellat i radiant. Els reflexos del Cervino al llac Riffelsee ens hipnotitzen. En aquest lloc tan bucòlic esmorzem. Comença a vindre un fum de gent de tot arreu, ja que el dia invita a fer senderisme. Seguim baixant per sendes menys massificades i passem per prats on hi ha alguns hotels de luxe. El Cervino ens té constantment atrapats i no podem deixar de mirar-lo. En perdre altura, guanya terreny el bosc d’aleç, una conífera pareguda a l’avet. Per un laberint de sendes, totes impecablement marcades i netes, arribem a Zermatt on finalitzem aquesta ruta encisadora.
30.07.2021
BREITHORN
Portem quasi una setmana a la vall de Zermatt i sols ens faltava fer algun cim. I per què no fem una muntanya de 4.000 m? La proposta crea inicialment algun dubte, però finalment s’engresca tot el grup. Anem a una botiga d’esports i lloguem el material necessari: grampons, piolets, arnés i mosquetons. A l’apartament fem les primeres pràctiques de com anar encordats, col·locació dels grampons i com caminar amb ells, material d’abric,… Estem preparats per a afrontar el repte, sols cal tindre bona sort amb el temps. El nostre objectiu serà el Breithorn de 4.164 m.
Fem la gran matinada per agafar el primer telefèric que ix a les 6:30 h. Aquest remuntador ens situarà al punt més alt d’Europa al qual es pot arribar en aquests aparells. El preu és estratosfèric, com pràcticament tot en Suïssa. Ens enlairem en una cabina de telefèric abarrotada d’escaladors i esquiadors. Si heu llegit bé, esquiadors, perquè ací també es pot esquiar a l’estiu. No vull ni imaginar el que pot costar un forfet.
Al final del trajecte, caminem per un túnel llarg que ens du a un món de neu i gel. Allí, amb alguns nervis ens equipem. L’arnés el porte bé? Els grampons com s’ajusten? I ara on pixe? Ens sorgeixen molts dubtes. Supose que seran els nervis.
Ja encordats, iniciem la ruta pel costat de l’estació d’esquí de la glacera Teòdul, oberta els 365 dies de l’any. La primera part en lleugera pendent ens serveix per a escalfar i adaptar-nos als grampons. Anem a bon ritme i avancem alguna cordada. La boira ens envolta i no ens permet veure més enllà de 10 metres. El vent bufa amb força. Caminen lentament, en filera, units per una corda que ens fa treballar com equip. Concentrats perquè no xafem la corda o ensopegem amb els grampons anem guanyant altura. Cada vegada el pendent es fa més pronunciada. Arribem a la cresta cimera i el vent comença a augmentar. Xicotetes partícules de neu en suspensió ens colpegen el rostre i ens dificulten l’avanç. A les 9:50 h assolim el cim. Ens donem una gran abraçada. Per alguns ha sigut el seu primer 4.000. La boira no ens permet veure absolutament res. Estem a zero graus, i amb ràfegues de vent a 65 quilòmetres per hora la sensació tèrmica és de 15 graus sota zero. Sense perdre temps i amb molta precaució iniciem el descens. En la baixada ens creuem en altres cordades, per la qual cosa hem de fer equilibris per no caure al precipici. A poc a poc anem agafant pràctica en l’ús del piolet i els grampons. Abans del migdia estem de nou a l’abric de l’estació d’esquí i es fem una xocolata calenta. Fem una ràpida visita a un museu de gel construït dintre de la mateixa glacera i gaudim de les panoràmiques des del mirador.
La baixada la fem en un moderníssim telefèric, que ens permet gaudir de les majestuoses glaceres i dir-li l’últim adeu al Breithorn.
Amb l’emoció d’haver aconseguit el nostre repte, tornem el material i després dinem a l’apartament. Per cert, hem menjat de luxe, amb Amparo com a gran xef i Juanan com ajudant de cuina. Gràcies a les seues dietes hem pogut afrontar millor les rutes.
A la vesprada hem tornat al spa. Recorregut habitual pel jacuzzi, piscina, sauna finlandesa, bany turc i dutxa. Hem èxit relaxadíssims. Unes cerveses, amanida i pizzes, han posat el punt final a aquesta jornada de somni.
Demà tornem a casa, però estem segurs que aquesta no serà l’última vegada que visitarem Zermatt i la seua muntanya perfecta.