Barranc de Montlleó

Any nou, any d’il·lusions, i any de nous camins i racons per descobrir.

La primera proposta del nou any serà el 12 de gener al Barranc de Montlleó (Benafigos). Seguint sendes amb un traçat inversemblant ens endinsarem a les profunditats d’aquest barranc tan poc conegut i a la vegada tan sorprenent, amb l’atenta mirada de les majestuoses roques del Penyacalva i el Cingle Verd. Un altre paratge ben cuidat pels benafiguins, és l’Ermita de l’Ortisella, verge a qui li tenen gran devoció.

El Barranc o Riu Montlleó és un curs d’aigua de la conca del Millars, que neix a Aragó, prop de Puertomingalvo (on rep el nom de rambla de Puertomingalvo). Poc després, el seu curs, que constitueix el límit entre Aragó i el País Valencià, esdevé sinuós i s’encaixa profundament en els contraforts septentrionals del Penyagolosa, tot seguint la direcció NE. Després de penetrar al País Valencià, a la confluència amb el riu dels Frares (afluent per l’esquerra, i límit, també, amb Aragó), canvia de direcció i descriu un gran arc, la serra del Boi, i, des de la confluència amb el riu Sec (afluent per l’esquerra), pren la direcció SE, tot mantenint la sinuositat i profunditat del seu curs fins al pla dels Ivarsos, on s’uneix a la rambla Carbonera i forma la rambla de la Viuda. En tot el seu recorregut valencià constitueix el límit entre l’Alt Maestrat i l’Alcalatén. Entre els termes de Benafigos i Culla el Montlleó s’encaixa en la seua màxima profunditat al voltant dels penya-segats del Penyacalva i el Cingle Verd.