Divendres 2 (primer dia):
A les 19:50 estàvem ja tots seguts a l’avió de Swiss Air, sense imaginar que l’aventura l’anàvem a viure abans d’arribar al nostre destí a Sud-Àfrica. Una hostessa de vol va patir minuts abans un accident laboral que li va impedir realitzar el seu treball.
Com que la ràtio tripulació-passagers no quadrava, hi hagué que deixar mig centenar de viatgers a Manises que amb la bona disposició de quatre voluntaris més, es va poder solucionar el problema. Finalment, i amb un hora de retard, eixim de Manises. La connexió per anar a Johannesburg la fèiem via Zuric, i sols teníem 45 minuts per agafar l’altre avió. Nosaltres en tot moment pensàvem que no tindríem problemes ja que eren molts i ens esperarien. Què ignorants!
Al poc apareix als panels que el nostre vol i dos més, perdien la seua connexió i tenien que passar pel mostrador del transfer. Allí es produeix un moment d’histèria col·lectiva, en assabentar-nos que haviem perdut definitivament el nostre vol i ens tocava passar la nit a Suïssa. El motiu: a Zuric l’espai aeri el tanquen a partir de les 23:00h.
Gràcies als nostres traductors d’anglès, s’assabentem que ens recol·locaran en 2 vols diferents per anar a Munic i des d’allí tots plegats viatjar cap a Johanesburg. Recollim les maletes i en furgonetes ens traslladem a un hotel pròxim, on arramblem totes les existències de les màquines expenedores utilitzant uns tiquets per valor de 20 francs suïssos. Desprès informem a Maria Luisa via wassap de les incidències del dia per a que inicie els tràmits de la reclamació. Són les dos quan es retirem a les nostres habitacions. Però açò ja correspon al següent dia.
Dissabte 3 (segon dia):
Despertem a la ciutat helvètica un poc més tranquils desprès de l’ensurt del dia anterior. Assaborim un variat bufet lliure per desdejunar i en acabar quatre membres del grup marxen per agafar el primer dels avió que ens han de portar cap a la capital de Bavera. Alguns del segon grup, que disposem de més temps, decidim visitar la ciutat financera de Zuric. Sols és necessari una breu passejada pel costat del riu, el seu llac i els estrets i bonics carrers del barri vell, per a donar-se que és una ciutat agradable, neta i molt silenciosa.
Hem aprofitat els últims minuts abans d’abandonar l’hotel, per a fer un esmorzar al bufet. De nou carregats amb les maletes cap a l’aeroport on ens han fet uns tiquets per a dinar allí mateix. Vol tranquil d’un hora fins a Munic on se retrobem amb els 4 companys que anaven “d’abanzadilla”. Tots plegats pugem a les 21:00h a un gegantí avió de la companyia SAA (South African Airways) que ens portarà definitivament al nostre destí.
Diumenge 4 (tercer dia):
Desprès d’un llarguíssim i esgotador vol de deu hores i mitja, arribem sense cap incidència a l’aeroport internacional O.R. Tambo de la ciutat de Johannesburg on som rebuts per la família Karmman, “con bandera española incluida”, sols faltava l’Himne. Allí coneixem també a la Clàudia, una simpàtica sud-africana de mare argentina, que serà la nostra guia durant tota la estada, i ens explica que l’aeroport està dedicat a Oliver Reginald Tambo, que fou un polític sud-africà anti-apartheid.
Canviem euros per rands, la moneda local, en el mateix aeroport, i ara si, iniciem la nostra “autèntica” aventura a Sud-Àfrica.
Ja amb el bus carregat, eixim de Johanesburg, la capital financera del país. De seguida podem comprovar que les diferències socials i econòmiques del país durant l’apartheid, encara son patents en l’actualitat, i on hi ha un camp de golf rodejat de xalets on sols es veu jugar als blancs, als pocs metres podem vore un assentament immens format per xaboles, on viuen exclusivament els negres. Però de Johanesburg us contaré més el diumenge que ve.
Enfilem sense perdre temps cap a la regió de Mpumalanga, que significa “Terra del sol Naixent” per visitar una de les atraccions turístiques del país, el Blyde Canyon. Fins allí, recorrerem una avorrida i monòtona carretera rodejada de pastures seques. L’escenari cobra interès sols quan travessem xicotets pobles on contemplem el seu quotidià tràfec. Fem la parada tècnica del dinar en un bar de carretera del poble de Dullstroom especialitzat en pancakes. Els venedors ambulants s’afanen a oferir-nos els seus productes, de vegades en improvisades paradetes vora la carretera, de vegades abordant literalment l’autobús. Alguns no poden resistir la tentació, i cauen atrapats per l’ excel·lent sabor d’avellanes i anous de macadàmia.
El nostre xòfer, el sempre somrient Donus, reprèn el camí amb la seua magistral i prudent forma de conduir. Un detall que ens sorprèn molt és la conducció per l’esquerra d’influència anglosaxona, a la que no estem gens acostumats, generant-nos certa inseguretat vial.
A partir de Lydenburg, el paisatge de planures passa a ser més ondulant i fèrtil. Infinitat d’hectàrees de tarongers ens donen la benvinguda. La carretera serpenteja durant 12 km per la famosa Ruta Panorama fins el mirador de Canyó del Blyde, el tercer més gran del món, que podem contemplar en tot el seu esplendor des del mirador de Three Rondavels: tres formacions de roca arrodonides semblants a les cabanes cilíndriques dels xhosa o dels zulus.
Clàudia ens explica que Blyde significa “riu de l’alegria” i va rebre aquest nom desprès que el voortrekker (moviment migratori dels afrikaners cap a l’interior d’Àfrica) Hendrik Potgieter i la seua comitiva tornaren sans i estalvis d’una expedició a Moçambic en l’any 1844.
Avui no estem per a festa i toca dormir prompte. Estem esgotats per un dia intens i llarg de viatge.