Dijous 15 (catorzè dia):
Eixim ben matí del luxós confort de l’hotel a Montagu. No ens haguera importat repetir una nit més. Però per altra banda, ja tenim ganes de conèixer la que diuen que és una de les ciutats més boniques del món: Ciutat del Cap.
Seguim direcció a la capital per la regió Cap Occidental fent part de la ruta del vi. El paisatge ens regala majestuoses muntanyes i fèrtils vessants cobertes de fruiters i vinyes. A les valls afloren cases pairals d’arquitectura colonial holandesa. Precisament van ser els primers colons holandesos a finals del segle XVII, i posteriorment el hugons francesos, els que introduïren el conreu de vinyes per aquestes terres. Les particulars condicions climàtiques i la varietat de sòls, han assegurat un ampli ventall de vins blancs i negres que eleven a Sud-Àfrica a la novena potència mundial en la producció de vi.
En un àrea de servei a prop de Worcester aprofitem per fer-nos un cafè i comprar algunes ampolles de l’excel·lent vi sud-africà.
A migdia albirem Table Mountain (Muntanya de la Taula), la icona de Ciutat del Cap o Cape Town, com és coneguda pels seus habitants.
El primer que anem a conèixer de la ciutat serà Kirstenbosch, un jardí botànic de l’any 1913 amb 5,3 quilòmetres quadrats d’extensió i 7.000 espècies vegetals, de les que sols el 7% està conreat i la resta està cobert de bosc natural i fynbos (la vegetació arbustiva característica del Cap).
Fem una passejada tranquil·la pel jardí gaudint de cada racó. Centenars de plantes, arbres monumentals, extensos prats i sorollosos riuets, ens ixen al pas. Una serpentejant passarel·la totalment integrada amb la natura, ens ha permès tindre una panoràmica aèria de tot el conjunt. Finalment a l’hivernacle, hem observat la flora de les zones més àrides presidida per un gran baobab. Posteriorment, visita de rigor a la botiga del jardí i trasllat a l’hotel.
Mentrestant quatre agosarats hem decidit pujar a la Muntanya de la Taula des del propi recinte botànic. Una forta i exposada pendent de 1000 metres de desnivell ens ha portat a esta emblemàtica muntanya. Les vistes des del cim supèrbies: Ciutat del cap als nostres peus, l’allargada península del Cap de Bona Esperança, Robben Island (illa de les foques) on va estar empresonat Nelson Mandela i com a teló de fons, la immensitat atlàntica.
La massificació al cim es fa més evident en acostar-se a l’estació superior del telefèric. Les cues per baixar són quilomètriques, però nosaltres no ho farem tan còmodament. Per una fissura inversemblant de la “taula” baixem lentament per evitar fatídiques caigudes. El sol s’amaga per darrere del piramidal Lion’s Head. A les 19.00h, a les fosques, arribem fatigats però molt contents al nostre cèntric hotel.
A les 20.00h ens dirigim al port a sopar. El Victoria&Alfred Waterfront va ser un exitós projecte dels molls de Ciutat del Cap que s’inicia 1860. Deu el seu nom a Alfred, el fill de la reina Victoria de Gran Bretanya. En l’actualitat és un reducte comercial de luxe que ofereix alta costura, roba pintada a mà, centres de salut i bellesa, tendes de regals, hotels i més de 80 restaurants. Maria Luisa va triar un bonic bar de tapes que es deia “La Parada”. Allí poguérem degustar un excel·lent menú que res tenia a veure amb les tapes que pensàvem, això si, de postres xocolata amb xurros!
Una última copa al bar de l’hotel i es retirem a les nostres estances.
Divendres 16 (quinzè dia):
La major part del dia la dedicarem a conèixer la península del Cap i Cape of Good Hope (Cap de Bona Esperança) amb un total de 160 quilòmetres de recorregut.
El primer atractiu de la ruta ha estat la carretera panoràmica de Chapman’s Peak Drive. Excavada als penya-segats, va tardar 7 anys en construir-se i es va inaugurar dies abans del mundial de futbol de 2010. Parem en una de les nombroses plataformes panoràmiques que hi ha habilitades per fotografiar la badia de Hout Bay, un important centre pesquer dominat per l’imponent Sentinel Peak.
La següent parada la fem al pintoresc poble de Simon’s Town a la badia de False Bay, base de l’Armada sud-africana des de 1957, on prenem un exquisit cafè etíop i regategem amb els venedors de “souvenirs” a les parades ambulants.
Prop d’allí, a Boulders (blocs de pedra) visitem una colònia de pingüins. Les enormes roques de granit que hi ha a la platja protegeixen una colònia de més de 2.100 pingüins africans. Gaudim una bona estona d’aquests simpàtics animalets. Allí fan cau, i es desplacen caminant en grups fins a l’aigua per a refrescar-se i alimentar-se. Són encantadors.
L’última visita del matí seria el Cap de Bona Esperança. Aquest és el promontori rocós que marca el punt més al sud-oest de la península del Cap. Originalment anomenat Cap de les Turmentes per Bartolomeu Dias en 1488, fou el rei Joan de Portugal qui va canviar el seu nom com a bon auguri per a una nova ruta cap a l’Índia.
L’entrada al Cap de Bona Esperança no és lliure, cal passar per caixa. El parc nacional està exposat a fortes ràfegues de vent, per la qual cosa sols hi ha vegetació arbustiva molt resistent, ací anomenada fynbos. Associats a aquesta vegetació, veiem algun estruç, zebres, babuïns i elans, l’antilop més gran d’Àfrica.
L’autobús ens deixa al costat del cartell on es marquen les coordenades del Cape of Good Hope, que curiosament no és el punt més meridional d’Àfrica, ja que aquest honor l’ostenta el Cap Agulhas, punt de trobada entre el fred Atlàntic i el càlid Índic.
Fem la cua de rigor per fer-nos la foto de grup i iniciem una bonica ruta que ens portarà al far de Cape Point, passant primer per una paradisíaca i solitària platja d’arena blanca. Per a pujar al vell far, podem agafar un funicular. No serà el nostre cas, ja que hem fet a peu els últims costeruts metres. Al voltant de la xicoteta plataforma del far a 238 metres sobre les furioses ones del mar no hi cabia ni una agulla. Des d’aquest lloc hem trobat altres sendes menys massificades com la que portava fins al far nou en Dias Point.
Dinem a la terrassa del bar que hi ha al costat del pàrquing, contemplant els moviments de les balenes en alta mar.
Per la vesprada tornem a Ciutat del Cap on hem pogut passejar pel colorit barri Bo-Kapp, on es van assentar els esclaus malais. Les cases d’aquesta comunitat de musulmans van ser pintades de colors cridaners desprès de l’apartheid. També hem passejat per Long Street. En aquest històric i ben conservat carrer del centre, estan els elegants edificis victorians, amb bells i delicats balcons de ferro forjat, la majoria reconvertits en botigues, restaurants o sales d’oci.
El sopar ha estat un plaer per als sentits. Al Cafè Àfrica hem gaudit d’un menú degustació que s`ha convertit en un viatge gastronòmic pels diferents països del “continent negre”. Entre plat i plat, d’allò més picants, teníem l’actuació en directe dels propis cambrers. Tot un espectacle!
Una marga insistent aconsegueix que ens canten Shosholoza una cançó tradicional que és com un segon himne a Sud-Àfrica i en zulu significa “anar cap endavant”. Una bonica manera de dir adéu a l’última nit a Sud-Àfrica.
Dissabte 17 (setzè dia):
Avui disposem de tot el matí per visitar la ciutat i els seus voltants. Amb l’autobús carregat fem una visita turística pels llocs d’interès pròxims a Ciutat del Cap. En primer lloc hem pujat al mirador de Signal Hill amb vistes espectaculars del centre urbà i de la costa atlàntica. El dia és magnífic, bona visibilitat i una temperatura que ens permet anar en manega curta. Darrere nostre l’omnipresent Muntanya de la Taula i l’imponent piràmide del Lion’s Head.
Desprès hem baixat a les platges de Camps Bay, considerades les més boniques de la ciutat, presidides pels famosos pics dels Dotze Apòstols.
Resseguim la costa fins a Green Point per un llarguíssim passeig flanquejat per cars edificis d’apartaments, elegants restaurants, hotels de luxe i xalets. En aquest barri viu la nostra guia Clàudia. Ens conta que amb el desenvolupament de Waterfront el preu dels habitatges d’aquest barri s’han posat pels núvols. Ací també es troba l’estadi de Ciutat del Cap, construït per a la Copa del Món de Futbol de 2010 (ixa que va guanyar Espanya). El recinte està rodejat de complexos esportius on practicar golf, atletisme, rugbi, criquet o tennis.
Continuem pel barri de Sea Point, format per alts blocs d’oficines, entitats financeres, hotels, centres comercials, discoteques i el popular Waterfront, convertint el barri portuari en la zona d’oci més gran de la ciutat.
Finalitzem la nostra visita turística pel centre històric, on destaca el castell Iziko de Bona esperança, l’ajuntament o Company’s Garden, el cèntric jardí on fem una última passejada. Els esquirols mengen de la mà dels vianants, les oques deambulen per tot arreu, i davant d’una multitud, un gran cor canta amb passió celestial. Àfrica sens dubte, és música.
Arribat a este punt, s’acomiadem de Maria Luisa i Peter. La guia ens dóna temps lliure per acabar de veure la ciutat, fer les últimes compres i dinar.
A les tres en punt ens dirigim a l’aeroport. Allí el simpàtic Mabee, s’acomiada cantant-nos en Xhosa, la seua llengua materna. Tot i que feia broma amb l’expressió de: propina, nada, nada! Li hem donat una bona quantitat de rands, per la professionalitat al volant i la seua encantadora atenció. Cal recordar que vivia en una xabola d’un townships a les afores de la ciutat, però ell sempre tenia unes boniques paraules i un somriure per a nosaltres. Ens tenia guanyat el cor!
Ja dins de l’aeroport toca acomiadar-nos de Clàudia. Sempre activa, ha sabut atendre’ns a tots i cadascú de nosaltres i ens ha solucionat tots els problemes que hem pogut tindre. Excel·lent professional! Ella també ha tingut una bona propina.
El viatge arriba a la seua fi. L’avió sobrevola Ciutat del Cap i la seua península com si no volgués marxar. En un capvespre de pel·lícula diem definitivament adéu a Sud-Àfrica.
Ens queden dotze llargues hores de vol. Tenim tens per a pensar i reflexionar sobre les experiències viscudes en un continent que atrapa, i somiar potser, en un altra aventura a l’Àfrica.