Diumenge 11 (desè dia):
Amaneix un dia ventós al nostre confortable resort de muntanya. Les fortes ràfegues de vent ens han impedit descansar adequadament. Hui completem la primera part del viatge fent un llarg desplaçament fins a Johannesburg.
Durant el camí, Clàudia ens explica la vida a Sud-àfrica durant “l’apartheid”. Aquest terme, que significa separació en afrikaans, era l’eslògan del Partit Nacional, i es va aplica com a política desprès de guanyar les eleccions de 1948. Seguint lleis de classificació racial, el color de la pell determinava on els estava permès a les persones viure, ser educades, treballar i inclús ser soterrades. Les relacions sexuals entre races estaven penades amb la presó. La pèrdua de terres fou una de les mesures més dura.
Al voltant de les 11 arribem al suburbi de Soweto, el més infame dels “townships” negres durant l’apartheid i antiga residència de Nelson Mandela. Tot i que ja no és tan insegur com abans, pensàvem que era millor visitar Soweto de la mà d’un guia que conegués bé el barri.
L’autobús ens porta a una espècie d’alberg per a “motxilleros” anomenat Lebo’s Soweto, on un jove i entusiasta guia ens espera per acompanyar-nos caminant pels carrers del barri. Tot és nou per a nosaltres. A cada pas ens quedem bocabadats, no sols per les excel·lents explicacions del guia, sinó pel que anem veien amb els nostres propis ulls: descampats plens de fem, paradetes de menjar per emportar, perruquers i costurers improvisats al carrer, bars enreixats, xiquets jugant al carrer descalços, boniques cases al costat de barraques de llanda, grafits reivindicatius…
Una de les visites més divertida, ha estat a una cerveseria que durant l’apartheid va ser clandestina. Una dotzena de clients seguts al pati de la cerveseria xerraven amigablement amb una “litrona” a la mà. El guia ens a comprat una cervesa elaborada allí mateix. Desprès de sacsar-la enèrgicament, alguns agosarats s’han atrevit a beure semblant “menjunje”.
Com era diumenge ens creuàvem amb gent vestida de punt d’onze, que anaven a missa o de boda. Amb aquestos últims hem gaudit d’un ball improvisat.
Fins eixe moment, no ens havíem creuat amb cap blanc. Ha estat a l’arribar als espais històrics i monuments quan hem vist més turistes. Per exemple, al monument Hèctor Pieterson alçat prop d’on, als 13 anys, fou tirotejat per la policia antidisturbis durant una manifestació escolar en 1976, o també en arribar a Vilakazi Street, on es troba la Casa Museu de Nelson Mandela.
En fer una curta visita al museu, hem tornat al “xiringuito” de Lebo’s . Allí ens hem disfressat i ens han preparat un ritual tradicional per a tastar 2 tipus de cervesa imbevible.
Desprès de dinar allí mateix, ens hem dirigit a l’aeroport de Johannesburg. S’acomiadem de Donus, el nostre excel·lent xofer i agafem l’avió que ens portarà a Port Elitzabeth.
Però açò us ho comptaré en la segona part del viatge.
Dilluns 12 (onzè dia):
Iniciem la segona part del viatge desplaçant-nos a les regions del Cap Oriental i Occidental des de la ciutat costanera de Port Elizabeth (al mapa teniu l’itinerari). Avui canviem de xofer i d’autobús. El conductor és un simpàtic i gran sud-africà que li diuen Mabee. L’autobús tot i ser de la mateixa empresa era excessivament xicotet per al nostre equipatge que tinguérem que recol·locar al passadís i al seients buits.
La ruta que seguim s’anomena la Ruta Verda o Jardí, que s’estén des de la desembocadura del riu Storms fins a Mossey Bay. Este magnífic tram de costa compren muntanyes, rius, llacunes, llacs i boscos autòctons on destaca el Parc de Tsitsikamma, que significa literalment lloc de molta aigua.
Prenem contacte amb aquest exuberant parc en creuar el pont sobre el riu Storms construït en 1956. Allí mateix, on hi ha un mirador, tenda i restaurant, fem una xicoteta passejada al voltant del viaducte.
Poc desprès, en baixar cap a la mar quedem impressionats per la força de les ones. El dia és solejat, però el vent ens mostra la bravura de l’Índic.
La ruta és de sols 3 quilòmetres però d’una gran bellesa. Fem parada per fotografiar a cada pas, a cada racó. La senda condicionada en passarel·les de fusta, baranes i ponts està molt concorreguda. Al pas ens ixen uns grans rosegadors anomenats damans acostumats a la presència de visitants.
L’espectacle final està format per tres grans ponts penjats que superen la boca del riu Storms. Un d’ells, de quasi 100 metres de longitud es balanceja sobre un amenaçador onatge marí.
Gaudint pausadament l’excursió i en acabar dinem en front de la bella i brava mar. Abans de continuar la nostra particular Ruta Jardí, veiem la protea, la bonica flor nacional.
L’exclusiva Plettenberg Bay, ens dona la benvinguda en una vesprada ventosa. Aquest reducte vacacional de les classes adinerades, era conegut pels portuguesos com badia Formosa. Al sud de la ciutat hi ha una península on està la reserva Robberg, formada per penya-segats de gresos rojos que s’eleven 150 metres sobre el mar. De les tres possibles rutes disponibles a la zona, fem la mitjana: 5 quilòmetres i unes 2 hores. Des de les altures divisem taurons, una colònia d’elefants marins i moltes aus.
Una gran duna ens apropa a ras de platja, per seguir un sender més complicat i aventurer, però a la vegada entretingut. Finalitzem just en amagar-se el sol.
Són les 18:00h quan arribem a l’hotel Log-Inn de Knysna, un sorprenent allotjament de fusta del que sols gaudirem una nit. A les 19:30h ens dirigim al port on fem un excel·lent sopar per a concloure un extraordinari dia.