Divendres 9 (huitè dia):
A Sud-àfrica hui és el Dia Nacional de la Dona, on es commemora la marxa de protesta de 1956, on més de 20.000 persones ixqueren als carrers de Pretòria en contra de les lleis de l’apartheid.
Sense abandonar la regió de Zululand, anem a passar de la platja a l’alta muntanya. Entre extensíssims camps de canya de sucre arribem a la ciutat de Durban on fem una breu parada.
Un dia de Nadal a finals del segle XV, el vaixell del portuguès Vasco de Gama va albirar a la costa est d’Àfrica una gran badia formada per dunes boscoses. L’intrèpid mariner la batejà com a Riu de Natal. Posteriorment fou rebatejada com a Durban en honor al governador d’El Cap Benjamí D’Urban, desprès de que el cap zulú Shaka lliurara el territori als britànics en 1824. Aquest antic pas comercial és avui el principal port de Sud-àfrica i la capital turística de KwZulu-Natal.
Donus ens fa una passejada en bus per la ciutat. Al costat de l’impactant estadi Moses Mabhiba construït per al mundial de futbol de 2010 predomina el rosa. Milers de dones acaben de participar en una cursa commemorativa.
Continuem per la coneguda Milla d’Or de 6 quilòmetres de longitud. Sembla Benidorm. Una filera ininterrompuda d’hotels donen al passeig marítim ocupat per parcs d’atraccions, restaurants, bars, paradetes d’artesania i fins i tot un telefèric. Al final de la milla daurada, l’autobús fa una parada i ens aboca a l’Ushaka marine World, un immens parc temàtic davant la mar. El centre està de gom a gom. Aprofitem per a dinar, comprar, passejar per la platja o simplement vore passar a la gent, la gran majoria d’origen hindú. És tot un espectacle.
En un tres i no res, en una de les places del complex on actuava un DJ, s’ha muntat un “sarao” de por. Al ritme de les cançons de moda els visitants anaven afegint-se a una coreografia improvisada. Joves, majors, dones, homes, locals i forasters ens han amenitzat l’estada amb els seus cants i balls.
Continuem el camí cap al nord-oest passant pels camps de batalla on es lliuraren cruentes guerres entre zulus, afrikàners i britànics.
Són les 17:00h quan arribem a l’hotel la Petita Suïssa. Estem a 1600 metres d’altura i fa fred. A la xemeneia de la recepció es nota l’escalfor de la llenya que crema lentament. Passejada pel bucòlic entorn de l’hotel i desprès d’un abundant sopar es retirem a descansar.
Dissabte 10 (novè dia):
Uns pardals de la família dels ibis que emeten un soroll insuportable, ens fan de despertador natural. La temperatura és bastant baixa i per fi utilitzem la roba d’hivern.
Abans de començar, tenim les primeres baixes en forma de dolences intestinals. Hui és l’excursió més llarga del viatge i no és qüestió d’arriscar.
Posem rumb al Drakensberg o muntanyes del drac. Els zulus les denominaren ukhahlamba que significa “barrera de llances”. Aquesta serralada, la més gran de Sud-àfrica, cobreix 250 quilòmetres de la frontera amb Lesoto.
El trasllat al punt d’inici és curt. En 30 minuts estem a l’entrada del Royal Natal. Aquest parc nacional alberga els pics més alts del país i protegeix una de les zones naturals més belles de Sud-àfrica. Control, pagament de les taxes de rigor i cap a dins.
La ruta transcorre per la vall del riu Tugela envoltada de grans farallons rocosos coberts pels núvols. La pujada és suau i anem guanyant altura progressivament. Tot i que fa vent, la temperatura és molt agradable. De tant en tant s’endinsem en autèntiques selves. Distingim molses i falgueres entre plantes que per a nosaltres són totalment desconegudes. El sender és senzill i està molt transitat, sols es complica una mica a la part final, quan cal superar grans blocs de roca. En fer-se més estret el barranc, cal pujar unes escales rudimentàries que ens porten a la part superior de les gorges, des d’on es contempla la cascada Tugela que amb 948 metres és la segona més alta del món. Arribat aquest punt, decidim fer un picnic per dinar i donar la volta.
La baixada es fa molt ràpida. En girar la vista enrere, els núvols han escampat i es contempla un colpidor amfiteatre, format per una paret semicircular basàltica de 1500 metres d’altura. La nostra guia Clàudia, que no sembla estar massa en forma, tanca el grup en finalitzar la ruta.
Per la vesprada, cansats però contents pels 15 quilòmetres de bonica caminada, arribem al nostre encantador “Resort” de muntanya format per grans cabanes amb sostres de palla i terrasses de fusta. Des d’allí, es divisen amples panoràmiques cap als jardins on pasturen lliurement les zebres.
A la nit ordenem i pesem les maletes, ja que al dia següent hem d’agafar l’avió a Johanesburg.