Dimecres 7 (sisè dia):
Ben matí deixem enrere Swazilàndia, passant per l’informal control duaner. Clàudia, la nostra guia, entra i ix d’aquest petit país africà de manera clandestina, ja que ha oblidat el passaport a casa. El “modus operandi” ha estat tot un èxit, passant sense cap dificultat el control policial amagada al wàter de l’autobús.
De camí cap a la costa, entrem en la subtropical regió de Zululand (Zulu-Natal). Durant el viatge, Clàudia ens va contant per a entretenir-nos aspectes de la cultura del seu país. Com per exemple, que a Sud-àfrica amb una població de 56 milions d’habitants hi ha 11 llengües oficials (nou d’origen bantú, més l’afrikaans i l’anglès). D’aquesta manera ens ensenya a dir en la llengua xhosa “sanibonani” que significa: bon dia.
A mig matí, fem la parada d’esmorzar en un bar on hi ha una xicoteta granja amb zebra inclosa. També, una reproducció de poblat zulú on realitzem les fotos de rigor abans de mamprendre la marxa.
L’activitat central d’avui es centrava en fer un safari a la Reserva Hluhluwe-Imfolozi. Aquest parc de quasi 1000 quilòmetres quadrats, va ser creat en 1895 per protegir els últims rinoceronts de Sud-àfrica. Ací, també hi són els cinc grans.
A diferència del parc Kruger, Hluhluwe el visitem amb el nostre bus. L’estreta carretera s’endinsa en un paisatge més muntanyós format per acàcies i boscos subtropicals on la vegetació és prou més densa. Les primeres fotografies foren per als facóqueros (el Pumba de la peli el Rei Lleó), desprès les girafes, les zebres i les impales.
A falta de ranger, el nostre conductor Donus, ens ajudava a localitzar la fauna i feia les parades pertinents per a fotografiar-la. A punt vàrem estar de passar-se una de les instantànies més esperades, que gràcies a l’atenta observació de Júlia i la seua privilegiada situació al bus, vam poder captar. Un immens rinoceront amb una llarguíssima banya, descansava plàcidament sota l’ombra d’un gran arbre.
Els prismàtics ens ajudaren a identificar que al costat del descomunal bitxo dormia un xicotet bebè rinoceront. L’alegria fou immensa, doncs no és fàcil vore estos animals que estan en perill d’extinció. Els darrers anys la població de rinoceront ha disminuït dràsticament per culpa de la cacera furtiva. Al mercat fonamentalment xinés, els caçadors il·legals cobren xifres astronòmiques, per les banyes d’aquestos extraordinaris ungulats.
Un grup d’elefants entre la densa vegetació serà l’últim record que captem amb les nostres càmeres abans d’abandonar definitivament la reserva. El resultat final no ha estat malament: 4 dels 5 grans. Ens hem quedat amb les ganes de vore els lleopards. Un bon motiu per a tornar a Sud-àfrica.
Un bucòlic capvespre ens dona la benvinguda en arribar a l’hotel Elephant Lake de St. Lucia, on passarem les dos següents nits.
Sabíem que estàvem ben a prop d’un estuari on vivien els hipopòtams, però ningú esperava que un d’ells ens fera una visita a l’hora del sopar. Com si d’un client més de l’hotel es tractara, el pesat animal pasturava tranquil·lament per la gespa del jardí. Càmeres en mà i a una distància prudencial gravarem la seqüència. A la foscor de la nit i com si fos un fantasma va desaparèixer.
Passat l’ensurt, somriures i “caxondeo”, però aquesta nit per si de cas, tancarem bé les finestres.
Dijous 8 (setè dia):
Sanibonani a tots!
Amaneix un dia ventós a Cape Vidal. A les 9:00h tenim contractada una passejada en barca per l’estuari de St. Lucia, que es troba dintre del Parc Isimangaliso, on coneixerem l’hàbitat dels hipopòtams i dels cocodrils.
Isimagaliso és la tercera reserva natural més gran de Sud-àfrica. Els 3.280 quilòmetres quadrats del parc comencen al sud de St. Lucia i arriba fins la frontera amb Moçambic. Aquesta reserva marítimo-terrestre comprèn hàbitats tan diferents com la muntanya, palmerar, arenal boscós, prats, maresma, bosc costaner, escull de coral i oceà.
Una gran barca de dos pisos amb capacitat per a unes 100 persones, ens espera amarrada al moll de St. Lucia. Puntuals i amb un ritme lent remuntem l’estuari. L’albirament dels primers hipopòtams no s`ha fet esperat. Un ramat d’uns huit individus pareixen surar a la vora del riu. Sols ensenyen els seus grans caps i de tant en tant esbufeguen, grunyeixen o es barallen.
El capità fa les funcions de guia i ens va explicant les característiques d’estos peculiars herbívors. Aprenem que els hipopòtams són gregaris (viuen en grups de fins 30 individus) i molt territorials. Poden pesar fins 2500 quilos i s’alimenta en terra ferma a la matinada o a poca nit (açò ja ho comprovarem la nit anterior). Passa gran part del temps submergit en aigües dolces i poc profundes, i és l’animal africà que provoca més morts entre els humans.
De vegades veiem individus solitaris que pareix que juguen amb nosaltres a l’amagatall, i quan la barca s’apropa per a que els puguem fotografiar, ells desapareixen sota l’aigua.
A més de diferents grups d’hipopòtams, també hem vist àguiles pescadores, cormorans i pelicans, però dels grans cocodrils ni rastre.
Desprès de dues hores de recorregut pel riu, hem passejat pel carrer principal de St. Lucia. Diferents parades d’artesania i fruites, es barregen amb restaurants, comerços, hotels i xalets de luxe.
L’excursió vespertina ha estat tota una sorpresa. Caminant des de l’hotel ens hem endinsat per un bosc selvàtic fins arribar a un cordó dunar. Darrere d’ell, hem descobert una quilomètrica platja de fina arena totalment verge. Caminar descalços i sentir l’aigua de l’Índic acaronar-te els peus ha estat tot un plaer. Al final han sigut 12 quilòmetres que ens han sabut a glòria, per un entorn paradisíac que és imprescindible conservar.
Sopem en un restaurant pròxim a l’hotel. És l’hora oficial, les19:30h. Plat principal: “espeto” de carn i graellada de peix.
Anem prompte al llit que demà hem de matinejar, doncs tenim uns 500 quilòmetres de desplaçament en bus, el més llarg del viatge.