Dissabte 31 de març:
Comencem a caminar en el lloc on acabarem ahir, és a dir Melide. Pel costat de l’ermita de San Roc i el cruceiro més antic de Galícia del segle XII, s’endinsem al solitari casc antic del poble, passant per davant de l’església romànica de Santa Maria. Prompte deixem enrere l’asfalt per agafar boniques pistes forestals entre extenses masses forestals d’eucaliptus.
Tot i que la temperatura és baixa, avui per fi ens acompanya el desitjat sol. L’etapa és un autèntic trencacames amb constants pujades i baixades que dificulten el manteniment d’un ritme uniforme. En l’aldea de Ribadiso da Baixo, creuem un interessant pont medieval per arribar a un modern alberg construït sobre un antic hospital de peregrins.
El punt de parada per a dinar el fem al poble d’Arzúa, que disposa d’abundants serveis. Els efectes del quilometratge es van notant i alguns decideixen agafar el bus i acurtant part de la ruta. De camí anem trobant cada vegada a més gent. Venen d’arreu del món i casdascú troba el seu motiu personal per peregrinar cap a Santiago: religiosos, espirituals, esportius o culturals. Ja en Pedrouzo, segellem i posem fi aquesta llarga però bonica excursió.
Per la vesprada nit, es desplacem a Lugo per a fer la visita d’aquesta esplèndida vila emmurallada.
Diumenge 1 d’abril:
El diumenge de Pasqua realitzem l’última etapa del Camí. Un recorregut de 20 quilometres entre Pedrouzo i Santiago amb poca transcendència sinó fora perque arribem a la Capital Xacobea, final de la nostra particular peregrinació. La primera part continuem impregnats de l’aroma d’eucaliptus per camins enfangats que ens condueixen fins a la fita del terme de Santiago. Rodegem l’aeroport fins l’ermita de San Paio on fem un xicotet àpat i a continuació arribem a Lavacolla. Aquest topònim fa referència a la neteja que tenien que fer els peregrins per arribar nets i purificats a Santiago. Forta pujada a Villamaior i continuem per avorrides i llargues carreteres d’asfalt fins al Monte do Gozo, monument construït en honor a Juan Pablo II en la seu visita a la ciutat en 1898, i des d’on es pot divisar la catedral de Santiago.
Foto de grup i baixem al nostre luxós hotel on alguns decideixen arribar a Santiago a peu i altres amb bus. L’entrada a la ciutat la fem per la rua de San Pedro, gaudint d’un vell i ben conservat casc antic. Les continues esglésies es van alternat amb coquetes places, i estes amb carrers porticats. En arribar a la plaça de Cervantes amb una preciosa font, comencem a escoltar les gaites dels artistes de carrer com una senyal de que estem arribant a la meta de la plaça d’Obradoiro, punt i final del nostre viatge i qui sap si no serà l’inici d’un altre. Visitem la catedral, la tomba de l’apòstol i fem l’abraçada de rigor a Santiago.
Vesprada lliure per a dinar i visitar la ciutat i per la nit, ja a l’hotel repartiment de “La Compostela” que ens acredita, amb el nostre nom en llatí, que hem participat en la realització d’una de les peregrinacions més multitudinàries i importants d’arreu del món.