Divendres 30 de març de 2018:
De bon de mati a l’hotel, realitzem un desdejuni variat, abundant i contundent, per a poder afrontar amb garanties la segona etapa del Camí. La ruta prometia, ja que eren quasi 30 quilòmetres entre els pobles de Portomarín i Melide. La primera part del recorregut, fins a Palas de Rei anava a transcórrer integrament per camins rurals asfaltats, la qual cosa feia que el ritme fora bastant elevat. En arribar a las Ventas de Narón estampem el primer segell del dia en les credencials i continuem cap la serra de Ligonde on una nuvolada blanca ens a sorprès amb una sobtada nevada, lleugera al principi i més intensa en arribar a Palas de Rei.
Passem pel cèlebre cruceiro de Lameiros de l’any 1670 que està format per doble cara; en una se representa la imatge de Crist i en l’altra la Verge dels Dolors. A la base es distingeix unes tenalles, una corona d’espines i una calavera en referència al calvari de Jesús. Fem foto de grup i continuem a Ligonde on hem comprovat que això de l’hospitalitat dels voluntaris del Camí no és un mite, i en un refugi dirigit per un simpàtic americà ens han donat aixopluc, escalfor i begudes calentes per a recuperar-nos de l’intens fred.
Al voltant de les 12:30 arribem a Palas, on xopats fins els ossos dinem a un bar. Desprès de valorar la situació i de les dures condicions climàtiques, dos terços del grup decideixen abandonar, algú fins i tot amb símptomes d’hipotèrmia. Per a que alguns diguen que el Camí de Santiago és un passeig. Doncs avui ha sigut un passeig, però ens ha faltat la barca per a poder creuar alguns dels basals que s’han format per les intenses pluges del més de març. 
La segona part del recorregut entre Palas i Melide, ja amb un grup més minvat, però amb tota la il·lusió del món, hem continuat a bon ritme per trams de bosc preciosos, pobles amb gran quantitat d’horreos, i camins que pareixien rius. Esgotats però molt satisfets per l’aventura, a Melide ens esperava la recompensa final: tastar el polp a Ezequiel.