Un any més, i ja en són huit, Xafant Talons viatjava a l’estranger, concretament a Sajonia i Turíngia, dos regions que van pertànyer a l’antiga RDA. Un territori fora dels tours habituals, però amb un gran interès cultural i paisatgístic. El viatge el dividirem en 3 etapes: la primera el massís del Harz i boscos de Turíngia, la segona la Suïssa Sajona, i la tercera Spreewald i Berlin.
Iniciarem el nostre circuit al cor d’Alemanya, a la xicoteta “ciutat” d’Stolberg. Érem el primer grup d’espanyols que visitava el poble, i aquest fet suposà tot un esdeveniment amb una gran repercussió local, fins el punt de tenir el privilegi de rebre al propi alcalde, signar al Llibre d’Honor de l’ajuntament o dedicar-nos la publicació d’un article al diari comarcal Sangerhausen, de la nostra estada per la regió.
Stolberg, és senzillament preciosa, carrers d’adoquins i cases amb belles façanes d’entramat de fusta on destaquen l’imponent castell, l’ajuntament i la torre medieval formant un harmònic conjunt urbà declarat Patrimoni Nacional. És la ciutat on va néixer el predicador Thomas Müntzer, partidari de la Reforma i líder revolucionari en la Guerra dels Camperols. Després del discurs que ens va dirigir l’alcalde, s’assabentarem que hi havia una altra ciutat d’Stolberg, amb la qual estaven agermanats i que hi havia una vinculació amb el català Llanera, teòleg de la Universitat de Barcelona que havia fet un estudi sobre Müntzer.
El segon dia teníem com a objectiu pujar al Broken (1141m.), el cim més alt del Harz i del nord d’Alemanya. La ruta seguia el Camí de les Bruixes, ja que aquestes muntanyes, amb extensíssims boscos d’avets, eren el punt de trobada on les bruixes realitzaven les seues orgies de sang i conjurs, sobretot el dia 30 d’abril, en la nit de Walpurgis. Alguns en previsió de la duresa d’aquesta excursió d’uns 20 km, van decidir pujar amb un històric tren amb locomotores a vapor. Durant la pujada, alguna bruixa ens degué enviar un conjur, perquè en arribar al cim ens faltaven 4 unitats. Per sort, la nostra bruixa protectora amb els seus poders, va desfer el conjur i durant la baixada ens poguérem retrobar tots. Del cim, que va servir com a base militar dels russos, sobrava l’abundant formigó i l’excés de gent, però podem destacar les extraordinàries panoràmiques que vàrem tindre, poc habituals per les constants boires que envaeixen aquestes contrades.
Per la vesprada vàrem visitar l’esplèndid poble de Wernigerode. Les interessants explicacions de la nostra guia ens ajudaren a entendre millor la història i l’arquitectura de les populars cases del poble, sobretot el carrer Breite Strasse i Markplatz, amb el seu pintoresc ajuntament.
L’endemà es dirigim cap a Eisenach, xicoteta ciutat que es troba a prop del bosc de Turíngia i lligada a dos pesos pesants de la cultura alemanya i universal: Johann Sebastian Bach i Martí Luter. El dia es presenta plujós i es refugiem al raser de Wartburg, el castell medieval més important en la història d’Alemanya i Patrimoni Mundial de la Unesco. Serà precisament en aquest lloc on es va refugiar Luter i on va traduir el Nou Testament del grec a l’alemany. La visita al castell la realitzarem amb un guia que portava tecnologia alemanya d’avantguarda: radiocasset amb melodia inclosa.
En acabar les explicacions en la Fortalesa de Wartburg, magníficament integrada en les boscos que l’envolten, realitzarem un agradable passeig de 13 km per les estretes Drachenschlucht (Gorges del Drac), amb parada inclosa per a dinar i degustar la primera salsitxa alemanya en un “xiringuito” al mig del bosc.
Més tard, Maria Luisa ens mostrarà els punts més interessants d’Erfurt la capital de Turíngia que té una interesantíssima combinació de grans places, vells carrerons, vistosos campanars, hotels i tavernes antigues i idíl·lics racons a vora riu Gera i on destaquen l’enorme Domplatz, i el seu l’impressionant conjunt gòtic de la Catedral Mariendom i l’església Severikirche, el Krämerbrüke, un carrer-pont medieval format per cases-botigues o la Zitadelle Petersberg, una fortalesa barroca perfectament conservada.
El quart dia, vàrem assistir a l’església de Schwenda a un “espectacle” que no deixà indiferent a ningú; un personatge que pareixia un indià, amb barret texà, barba, un anell en cada dit i guitarra en mà, ens va explicar l’interior de l’església i ens delità en el seu repertori de cançons. A l’exterior continuava plovisquejant i amb boira, la qual cosa va deslluir la visita posterior al monument Kyffhäuser Denkmal, dedicat als emperadors Federico I Barba-roja, i Guillermo I, promotor de la unificació d’Alemanya. Des d’aquesta estàtua de 60 metres d’alçada, iniciarem una agradable caminada pels boscos del Massis de Kyffhäuser, on la constant pluja ens juga una mala passada en un empinat tram de la senda ple de fang, amb algunes caigudes incloses sense majors conseqüències. La cooperació de tot el grup va ajudar a supera eixe xicotet entrebanc, que tinguérem abans de fer la visita a la Barbarossahöhle, la cova de guix (yeso) més gran d’Europa. El recorregut que férem per l’interior ens mostrà lluents llacs subterranis i sorprenents formacions de guix que penjaven del sostre.
En arribar a l’hotel, tinguérem un sopar molt especial: bruixes que feien por, bruixots amb graneres voladores, cérvols en zel, elixirs afrodisíacs, trobadors cantant cançons populars cubanes…ens feren passar una nit molt divertida.
El dia següent tocava canviar d’allotjament, però abans de dirigir-se a la Suïssa Sajona teníem prevista un altra visita al poble de Saalfeld, concretament la Feengrotten.
Eren unes antigues mines que apareixen en el Llibre Guiness dels Rècords, considerades les més colorides del món. Diverses tonalitats de marró, ocre, siena, verd i blau realcen l’impressionant conjunt de coves. En rebre els “polvets màgics”, que ens tira la fada pertinent i que perduraren en els nostres caps durant alguns dies, i els desitjos demanats, ens vestiren en unes capes amb les quals pareixíem una congregació de monjos entrant a un monestir. Disfressats amb aquesta “pinta” férem un recorregut intrigant per l’interior de la cova, amb un al·lucinat espectacle final de musica, llum i color. A l’eixida de la cova ens esperaven amb cava i xocolata, aquesta última elaborada en una tenda pròxima, on feren l’agost amb les compres de tot el grup. Alguns dinarem en un xiringuito: salsitxa, creïlles fregides i brotxetes de verdura. Boníssim.
Continuem el viatge cap a la Suïssa Sajona amb el temps just per a instal·lar-se a l’hotel i fer una xicoteta passejada fins el poble de Bad Schandau.
El sisè dia, el quart que plovia, canviarem l’ordre del programa, ja que les previsions apuntaven a una millora del temps a partir de la vesprada, com així va ocórrer. Tocava conèixer el paisatge únic i evocador de la Suïssa Sajona, també conegut com Elbsandsteingebirge o Montes d’Arenisca de l’Elba, un territori bell i muntanyós on la natura ha esculpit la pedra porosa, creant capritxosos pilars, penya-segats escarpats, planures i valls profundes. L’Elba transcorre entre espessos boscos, aldees i castells majestuosos. En 1990, un terç de la seua extensió fou declarat parc nacional, el primer i únic de tota Sajonia. Aquest paisatge s’estén a l’altre costat de la frontera Txeca en el Parc Nacional Bohemi-Suïs.
En primer lloc visitarem la imponent fortalesa de Königstein, erigida sobre un altiplà a 260 m. sobre el riu Elba. La densa boira ens va fotre les fantàstiques vistes d’aquesta inaccessible ciutadella del segle XIII. Després baixarem a veure la coqueta Pirna, el poble del nostre simpàtic xofer Haico que s’emporta un gran record del grup. Per la vesprada, les previsions s’acompliren i poguérem gaudir de la ruta de 7 km que ens pujaria al famós pont de Bastei (Basteibrücke). En creuar l’Elba en un transbordador, comença el nostre camí entre cases de fusta amb flors i formacions rocoses inversemblants que amb la boira formaven un paisatge màgic i evocador.
El dia següent, va eixir un dia radiant, i es desplaçarem a 40 km per a visitar Dresden. La nostra apassionada guia, que parlava un graciós accent argentí, ens explicà que Dresden, la capital de Sajonia, amb 525.000 habitants era Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 2004 i ens va apropar, fent comentaris molt interessants, als monuments més representatius, com la Frauenkirche, el Palau Zwinger, l’Òpera Semper, el Palau residencial (Residenzschloss) o el barri barroc amb la Königstrasse. També aprenguérem que Dresden va viure el seu auge cultural en el s.XVIII, on la ciutat es va guanyar el sobrenom de “Florència de l’Elba”. No obstant això, els brutals bombardejos de febrer de 1945 destruïren la majoria d’eixos tresors, així com la major part de la ciutat i la vida d’unes 35.000 persones la majoria, població civil. Avui, gran part dels edificis històrics han estat restaurats, i la ciutat a tornat a recuperar el seu esplendor.
L’últim dia a la Suïssa Sajona, tocava canviar de país, anàvem a fer una ruta per la República Txeca, que tan sols estava a 7 quilòmetres del nostre hotel. Es tractava de veure dos esplèndids espais naturals en el Parc Nacional de la Suïssa Bohèmia: El Prebischtor, l’arc natural més gran d’Europa i escenari de les Cròniques de Narnia, i l’Edmundsklamm, un estret congost format pel riu Kamenice on part del seu recorregut sols es podia fer amb barca. En total 17 llargs quilòmetres, però d’un caminar agradable, a través dels extensíssims boscos de Bohèmia. Un dia brillant.
La darrera etapa del nostre viatge ens conduiria a Berlin, fent primer una parada al Bosc del Spree (Spreewald) , a la localitat de Lübben. El bosc del Spree, és un entramat únic de canals naturals i artificials, que sumen un total de 276 km navegables, rodejats totalment de bosc. Aquest espai declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO s’ubica en una regió famosa pels seus cogombrets (Pepinillos): cada anys es recol·lecten unes 40.000 tones. Una vegada allí el grup es va distribuir en 2 barques anomenades Kahn, i dirigides per un barquer amb perxa en mà, férem un recorregut amb barca i una curta passejada per un paisatge semblant a la nostra Albufera però més net, ja que fins i tot vam veure llúdrigues. Per a dinar, el plat típic de la zona: truita fumada amb pepinillos i licor. Posteriorment férem degustació de diferents pepinillos amb varies salses, a quina més picant. Per acabar, competició tradicional amb proves com ara un test, direcció de barca o llançament de bota. El guanyador va ser Enrique Mollà, que va ser obsequiat amb diploma i botella de licor de pepinillos.
En arribar a Berlin, al voltant de les 19:00 h, molts de nosaltres, després d’instal·lar-se al nostre cèntric hotel, vam decidir no perdre ni un minut de temps per conèixer la ciutat. L’endemà, la visita a la ciutat era lliure. Uns agafaren guia espanyol, altres anaren de museus, altres passejaren en vaixell pel Spree, altres agafaren el bus turístic, buscant els monuments més importants: porta de Brandemburg, Reichstag, Mur de Berlin, Catedral, illa dels Museus, Checkpoint Charlie, Unter den Linden, Alexanderplatz,… de una ciutat carregada de simbolisme, on es barreja a la perfecció l’historia i la modernitat, una ciutat viva, canviant, amable,…que caldrà tornar a visitar més pausadament per a gaudir d’ella plenament. Per la nit, férem un sopar de comiat en un restaurant típic berlines al bell barri de Nikolaiviertel.
L’últim dia, a les 11’30 h, agafàvem l’avió que ens portava a casa. Tornàvem amb la maleta carregada de noves coneixences, records, experiències, i anhelant, desitjant, somiant en que les properes vacances, arriben prompte.