CAMINITO DEL REY, “La joia de la corona”
18 d’abril de 2019
Les Pasqües són unes festes en les que per tradició es viatja molt. A Xafant Talons és una de les grans fites de la nostra programació. Enguany tornàvem al sud a la recerca de nous espais que ens pogueren captivar, i de segur que Andalusia no ens anava a defraudar.
El nostre destí era la serra d’Aracena a la província de Huelva, on la Serra Morena acaricia Portugal, “on nostre senyor perdé el gorro”, vaja. Quina pallissa d’autobús! I a més a més, calia allargar quasi 3 hores més el viatge per apropar-nos a l’arxifamós Caminito del Rey.
Este desplaçament per terres malaguenyes anava a ser tota una odissea. En primer lloc, perquè no sabíem si estaria obert, ja que és molt habitual trobar-se amb la sorpresa de que estiga tancar en cas de forta pluja o vent. I en segon lloc, perquè teníem concertada l’entrada guiada a les 16:30 i anàvem molt ajustats de temps. Total que baixe del bus i “qual gasela desbocada” enfile a tota velocitat per un túnel de 100 metres tot fosc, fins arribar al punt de trobada amb el guarda i els guies. La rebuda no és gens cordial, passen 10 minuts de l’hora establerta. Però, amb el meu poder de persuasió que em caracteritza i una xicoteta mentirà piadosa per justificar el nostre endarreriment, accedeixen deixar-nos passar.
Desprès d’aquesta cursa totalment eixelebrada, el grup arriba uns minuts més tard totalment escampat. Sota un cel amenaçador i algun que altre tro, comencem la ruta del Caminito del rey. No m’ho podia creure!
El Paratge Natural Congost dels Gaitanes es troba al centre de la província de Màlaga, entre els pobles d’Àlora, Antequera i Ardales. Constitueix un dels paisatges més espectaculars de la serra malaguenya, amb parets escarpades i d’altura considerable, en alguns punts sols té 10 m. d’amplada i 100 m. de profunditat, entre les que discorre el riu Guadalhorce desprès de passar pels embassaments de El Xorro, Guadalhorce, Guadalteba i Gaitanejo. La construcció d’un canal d’aigua des de l’embassament del nord fins a El Xorro per aprofitar el desnivell en una central hidroelèctrica, va portar aparellat un camí de manteniment d’aquest canal, conegut com el Caminito del Rey perquè precisament va ser el rei Alfons XIII qui va inaugurar l’obra en 1921. Aquest camí, que es coneix també com les passarel·les, té uns 3 km de longitud i va ser restaurat en l’any 2015 per la Diputació de Màlaga.
En acabar la ruta tocava reprendre el camí fins l’hotel d’Aracena. Tres llargues hores més d’autobús, per arribar a les 22:30 al nostre destí. Cansats però contents d’haver tingut la sort de visitar “la joia de la corona”.
SERRA D’ARACENA, “Un tresor baix terra”
SERRA D’ARACENA, “Un tresor baix terra”
19 d’abril de 2019
Comencem el dia sota una fina pluja. Avui coneixerem la sorprenent Serra d’Aracena, un exemple perfecte de paisatge on es manté una relació equilibrada i harmoniosa entre les activitats humanes i la naturalesa, que protegeixen i conserven la biodiversitat, i que a la vegada estan conscienciades amb un desenvolupament sostenible. És per açò, que en l’any 2002 les Deveses d’aquesta serra van obtenir el reconeixement internacional com a Reserva de la Biosfera per la UNESCO.
El Parc Natural de la Serra d’Aracena i Pics d’Aroche, o serra de Huelva com es coneix popularment, amb 186.827 hectàrees ocupa tota la franja nord de la província convertint-se en el segon Parc Natural més gran d’Andalusia sols superat per Cazorla. Limita a l’oest amb Portugal, al nord amb Badajoz i a l’est amb Sevilla, ocupant l’extrem oest de Serra Morena.
L’ecosistema predominant a la Serra d’Aracena és la Devesa que constitueix la forma tradicional d’explotar el bosc mediterrani i el bressol del pernil ibèric de Jabugo. D’aquesta manera el bosc s’aclareix i es seleccionen les espècies més productives, principalment alzines i sureres, realitzant-se un aprofitament integral i molt diversificat.
Avui divendres sant, des d’Aracena, la població principal del parc, ens dirigim a fer la ruta entre els pobles d’Alájar i Linares de la Sierra. La pujada del primer quilòmetre, entre monumentals castanyers i un sotabosc farcit de belles falgueres, ens fa entrar en calor. Per tot arreu, apareixen deveses de sureres, carrasques i alzines, i prats formant extenses catifes de flors.
La paraula devesa o vedat, prové del llatí i significa defensa, pel fet que generalment eren tancades, privades o prohibides a terceres persones, d’aquesta manera també evitaven que s’escapara el ramat. Precisament en una d’aquestes deveses hem vist els primers porcs “Pata Negra”. Ràpidament i com si fórem paparazzi hem immortalitzat el moment retratant als artistes porcins, que són els autèntics protagonistes de la comarca.
Des del port d’Alájar, baixem a la Penya d’Arias Montano on trobem el “balcó de la serra”, un fantàstic mirador amb una excel·lent panoràmica. En ella es troba l’ermita de Ntra. Sra. dels Àngels, important lloc de peregrinació mariana en Andalusia. Aquest Monument natural, fou lloc de retir i meditació de Benito Arias Montano, teòleg erudit i assessor del rei Felip II, i un dels intel·lectuals més influents de la seua època.
Esmorzem a la plaça d’Alájar. Aquest poble d’època àrab, és un dels més bonics de tota la serra amb un casc urbà declarat Conjunt Històric-Artístic. Format per estrets i empedrats carrers, amb cases de tipus popular amb façanes encaladesi teulades roges (segles XVI al XVIII). El monument més destacat és l’església de San Marcos, de grans dimensions i traça barroca.
La ruta la finalitzem a Linares de la Sierra, poble típicament serrà amb carrers empedrats on destaquen els llanos, una mena d’estores fetes amb pedres artesanalment que llueixen davant de les entrades dels habitatges. A més destaca també l’església de San Joan Bautista, el safareig públicde forma circular, la plaça Major utilitzada com a plaça de bous i fins i tot un Hammam.
Alguns atrevits desafiant les amenaçadores nuvolades, es llancen a bon ritme cap al poble. L’amenaça es converteix en diluvi universal amb pedra inclosa. Per camins i sendes d’aigua, arriben al seu destí sense cap esglai, però calats fins als ossos.
Dinem per lliure en Aracena, i allí descobrim un postre sorprenent: potatge de castanya.
Són les 17:00 h. i tenim la visita a la Gruta de les Meravelles. Situada al mateix poble sota el turó del castell, és com el seu nom indica una de les meravelles de la Serra d’Aracena amb 1200 metres de galeries subterrànies de formacions calcàries impressionants que ens han deixat bocabadats. Aquest tresor subterrani es va descobrir durant una explotació minera i va obrir al públic allà per l’any 1914.
Per a veure aquest món màgic, amb una temperatura d’uns 16º i un 98% d’humitat, hemrealitzat una visita guiada de 45 minuts on descobrim llacs de blau turquesa, estalactites, estalagmites, columnes, excèntriques, cortines,…i un fum de formes i racons que sols inspiren fantasia i ens fan volar la imaginació, sobretot a la sala dels amants o dels nus, adornada per formacions fàl·liques de les quals no hem pogut donar constància perquè estava prohibit fer fotos.
Desprès de sopar no perdérem l’oportunitat de vore una de les clàssiques processons de Setmana Santa. Però d’aquestes vos contaré més coses demà.
Comencem el dia sota una fina pluja. Avui coneixerem la sorprenent Serra d’Aracena, un exemple perfecte de paisatge on es manté una relació equilibrada i harmoniosa entre les activitats humanes i la naturalesa, que protegeixen i conserven la biodiversitat, i que a la vegada estan conscienciades amb un desenvolupament sostenible. És per açò, que en l’any 2002 les Deveses d’aquesta serra van obtenir el reconeixement internacional com a Reserva de la Biosfera per la UNESCO.
El Parc Natural de la Serra d’Aracena i Pics d’Aroche, o serra de Huelva com es coneix popularment, amb 186.827 hectàrees ocupa tota la franja nord de la província convertint-se en el segon Parc Natural més gran d’Andalusia sols superat per Cazorla. Limita a l’oest amb Portugal, al nord amb Badajoz i a l’est amb Sevilla, ocupant l’extrem oest de Serra Morena.
L’ecosistema predominant a la Serra d’Aracena és la Devesa que constitueix la forma tradicional d’explotar el bosc mediterrani i el bressol del pernil ibèric de Jabugo. D’aquesta manera el bosc s’aclareix i es seleccionen les espècies més productives, principalment alzines i sureres, realitzant-se un aprofitament integral i molt diversificat.
Avui divendres sant, des d’Aracena, la població principal del parc, ens dirigim a fer la ruta entre els pobles d’Alájar i Linares de la Sierra. La pujada del primer quilòmetre, entre monumentals castanyers i un sotabosc farcit de belles falgueres, ens fa entrar en calor. Per tot arreu, apareixen deveses de sureres, carrasques i alzines, i prats formant extenses catifes de flors.
La paraula devesa o vedat, prové del llatí i significa defensa, pel fet que generalment eren tancades, privades o prohibides a terceres persones, d’aquesta manera també evitaven que s’escapara el ramat. Precisament en una d’aquestes deveses hem vist els primers porcs “Pata Negra”. Ràpidament i com si fórem paparazzi hem immortalitzat el moment retratant als artistes porcins, que són els autèntics protagonistes de la comarca.
Des del port d’Alájar, baixem a la Penya d’Arias Montano on trobem el “balcó de la serra”, un fantàstic mirador amb una excel·lent panoràmica. En ella es troba l’ermita de Ntra. Sra. dels Àngels, important lloc de peregrinació mariana en Andalusia. Aquest Monument natural, fou lloc de retir i meditació de Benito Arias Montano, teòleg erudit i assessor del rei Felip II, i un dels intel·lectuals més influents de la seua època.
Esmorzem a la plaça d’Alájar. Aquest poble d’època àrab, és un dels més bonics de tota la serra amb un casc urbà declarat Conjunt Històric-Artístic. Format per estrets i empedrats carrers, amb cases de tipus popular amb façanes encaladesi teulades roges (segles XVI al XVIII). El monument més destacat és l’església de San Marcos, de grans dimensions i traça barroca.
La ruta la finalitzem a Linares de la Sierra, poble típicament serrà amb carrers empedrats on destaquen els llanos, una mena d’estores fetes amb pedres artesanalment que llueixen davant de les entrades dels habitatges. A més destaca també l’església de San Joan Bautista, el safareig públicde forma circular, la plaça Major utilitzada com a plaça de bous i fins i tot un Hammam.
Alguns atrevits desafiant les amenaçadores nuvolades, es llancen a bon ritme cap al poble. L’amenaça es converteix en diluvi universal amb pedra inclosa. Per camins i sendes d’aigua, arriben al seu destí sense cap esglai, però calats fins als ossos.
Dinem per lliure en Aracena, i allí descobrim un postre sorprenent: potatge de castanya.
Són les 17:00 h. i tenim la visita a la Gruta de les Meravelles. Situada al mateix poble sota el turó del castell, és com el seu nom indica una de les meravelles de la Serra d’Aracena amb 1200 metres de galeries subterrànies de formacions calcàries impressionants que ens han deixat bocabadats. Aquest tresor subterrani es va descobrir durant una explotació minera i va obrir al públic allà per l’any 1914.
Per a veure aquest món màgic, amb una temperatura d’uns 16º i un 98% d’humitat, hemrealitzat una visita guiada de 45 minuts on descobrim llacs de blau turquesa, estalactites, estalagmites, columnes, excèntriques, cortines,…i un fum de formes i racons que sols inspiren fantasia i ens fan volar la imaginació, sobretot a la sala dels amants o dels nus, adornada per formacions fàl·liques de les quals no hem pogut donar constància perquè estava prohibit fer fotos.
Desprès de sopar no perdérem l’oportunitat de vore una de les clàssiques processons de Setmana Santa. Però d’aquestes vos contaré més coses demà.