Dimarts 8 d’agost de 2017:
El dia anterior el recepcionista de l’hotel ens havia recomanat que desdejunarem a les 7 del matí per a evitar els grups de xinesos i/o japonesos, ja que aquests són bastant irrespectuosos amb la resta de comensals. Nosaltres fem cas i xino xano japonès, sense fer massa soroll eixim puntuals de Laerdal en direcció al nostre pròxim destí, el Parc Nacional de Jostedalsbreen. Aquesta formidable glacera la més extensa de l’Europa Continental, se calcula que erosiona 400.000 tones de roca a l’any. Amb una superfície de 487 km2 i un espessor de fins 600 metres, presideix les terres altes del comtat de Sogn og Fjordane. De la glacera principal ixen d’altres secundaris com el Nigards, que és el de més fàcil accés i sobre el que realitzarem avui la nostra caminada.
Creuem el fiord amb el Ferry i abans d’arribar al pàrquing fem una xicoteta parada per al cafè en el bonic centre d’interpretació del Parc, que va patir un gran incendi al 2011 i va ser reconstruït de nou al 2013. Des del centre ja es divisa aquesta increïble glacera.
Quinze minuts més d’autobús per una carretera de peatge i accedim al pàrquing on els tres guies que tenim assignats ens equipen amb grampons i piolet, material necessari per a fer aquesta ruta. Per arribar a peu de gel, fem primer una xicoteta ruta en barca per un impressionant llac d’aigua blau turquesa, producte de l’erosió de la llengua glaciar, i després caminem uns 30 minuts per damunt de les roques amb pont tibetà inclòs.
Ja estem tocant pràcticament el gel, quan parem a posar-se els arnesos. Els guies ens fan un breu tutorial de com posar-se els grampons i l’arnés. Que si la corba cap ací, que si la cinta per allà, que si açò me cau, que com agafem el piolet…quin embolic. Se’ns amuntonava la feina, i entre la tensió del moment, el fred que eixia d’aquell gegantesc congelador, i les dimensions dels blocs de gel que teníem que superar, no encertàvem ni una.
Per fi desprès de 30 minuts, eixim encordats en 3 grups. La pujada inicial és tan empinada que els guies han fet prèviament uns esglaons al gel per ajudar en la progressió. A la part més plana parada per a fotos, descans i moment per a decidir qui continua pujant i qui baixa. La passejada és tot un espectacle. Blocs de gel amb immensos badalls d’un intens blau, es barregen amb altres de més blancs. L’excursió va lenta i amb moltes parades, la qual cosa fa que ens refredem ràpidament. Anem cap a baix i es reagrupem tots de nou. Devolució del material i s’acomiadem dels guies. Per alguns la ruta se’ns a fet molt curta i per a altres a sigut tot un repte, però sigui com sigui, per a tots ha estat una experiència única i inoblidable.
Reprenem la ruta amb el bus rodejant el Sognefjorden (Fiord dels Somnis), el més llarg (204 km), profund (1308 m) i impressionant de Noruega que està situat en el comtat de Sog og Fjordane, a l’oest del país. La seua desembocadura està a 75 km al nord de Bergen, i s’estén a l’interior de la península escandinava cap al poble de Skjolden.
Creuem de nou amb el Ferry el Sogne i arribem finalment a Balestrand on ens espera el magnífic Kviknes, un històric hotel de 1877 d’estil suís, considerat l’edifici de fusta més gran d’Escandinàvia, amb meravelloses vistes cap al fiord, on descansarem aquesta nit. Sopem un variadíssim i deliciós bufet lliure. Desprès fem una volteta per a rebaixar i fer fotos de la façana de l’hotel, els jardins i la bonica església de fusta de Balestrand.
Sens dubte, aquesta afortunada regió guarda motius evidents pels quals Noruega ocupa un lloc d’honor entre els països més bells del món.