Divendres 4 d’agost de 2017:
Avui teníem un dia llarg de bus per davant. En primer lloc, es dirigim a Avaldsnes per a visitar un poblat víking. Una peculiar guia mexicana ens tradueix les explicacions d’un corpulent víking. Durant una hora, ens introdueixen en el fascinant món d’aquest poble d’excel·lents navegants i feroços guerrers. Les creences, els habitatges, els menjars, i en definitiva les costums i tradicions d’un poble que marcaren l’època més rellevant de la història de Noruega.
Al voltant de les 12:00 i dintre d’un espai que utilitzaven per a magatzem de vaixells i que també feia les funcions de menjador, ens serveixen un “lunch” a base de sopa de peix, verdures i gambes, acompanyat de pa amb mantega, que segons la guia era el clàssic menjar víking.
Amb la fam més o menys aplacada, deixem la costa del Mar del Nord, per a dirigir-nos a l’interior de Noruega en busca dels fiords més espectaculars, com és el cas de l‘Hardanger.
Endinsar-se per aquest fiord, és fer-ho a l’interior dels grans fiords noruecs, ja que aquest amb 179 km és el segon més llarg del país. Per a recórrer alguns dels diferents braços d’aquest immens fiord, hem abandonat el contat de Rogaland per endinsar-nos en el d’Hordaland: En aquest trajecte hem fet dues breus parades per a conèixer les primeres de les moltes cascades que vorem en aquest viatge. Els seus noms: Langfoss i Latefossen.
En arribar al poble d’Eidfjord (950 h.), un dels més bonics d’aquesta part del país, situat a l’extrem més interior de l’Hardanger, i que està rodejat de grans muntanyes i cascades, remuntem 20 km per una carretera amb tres túnels de 360º per arribar a les planures del Parc Nacional de Hardangervidda, des d’on se precipita l’imponent cascada de Voringfossen, de 182 metres d’altura, i sobre la qual es troba l’hotel Fossli.
El nostre proper destí, és el poble de Voss, centre d’activitats d’aventura i origen d’una prestigiosa aigua embotellada, on tindrem l’allotjament d’aqueta nit.
Pel camí d’avui, hem pogut apreciar les grans infraestructures que tenen a les estretes i tortuoses carreteres noruegues, que mitjançant una infinitat de túnels i ponts permeten recórrer l’accidentada geografia d’aquest país.
Després d’un total de 375 quilòmetres, no ens quedava més temps que per a sopar i dormir.