Dijous 3 d’agost de 2017:
Avui “matinejada padre”, a les 6:00 el desdejuni, ja que anàvem a visitar el Preikestolen o el Púlpit, el monument natural més popular de Noruega i volíem d’alguna manera evitar possibles aglomeracions.
Aquesta roca del Púlpit, és una plataforma de 25×25 m de granit en forma de penya-segat que s’enfonsa cap el fiord Lyse en un abisme de 604 metres i rep la visita d’unes 200.000 persones anuals. Es tracta d’un lloc extraordinari, un mirador sense parangó en el món sencer que ben val la pena fer l’esforç de 2 hores per a pujar fins allí.
En primer lloc, hem agafat un ferry per a creuar el fiord. En 35 minuts arribem a Tau, i des d’ací fins a l’inici de l’excursió en bus durant 20 quilòmetres. Ja al pàrquing, la primera sorpresa del dia. Un dels vigilants més seriós que un titot, s’apropa a nosaltres i ens aconsella que no pugem, ja que les previsions del temps anaven a ser molt dolentes. Nosaltres molt tossuts i una mica imprudents, no fem cas. Com anàvem a vindre a Noruega sense visitar el Púlpit?
Desprès d’estudiar el perfil, enfilem tots plegats les primeres costeres que ens fan entrar en calor de seguida. Primer mirador i foto de grup cap a un llac. La cosa anava bé i les previsions per sort no s’acomplien, temperatura ideal, una lleugera brisa i sense boira, què més podíem demanar? La ruta es fa cada vegada més multitudinària i ja són varies centenes de persones pujant i baixant per un camí costerut però molt acondicionat. Poc a poc anem superant el nivell del bosc, i en creuar un parell de llacs s’endinsem en el domini de la roca pura i dura. Sense la protecció de la vegetació, comencem a notar que la brisa inicial s’ha convertit en molest vent. Uns quants ponts de fusta i algun xicotet passamans a les parts més estretes de la senda, ens porten a la costera final i a la contemplació de l’imponent fiord de Lyse, amb els seus vertiginosos penya-segats. I ací es trobem amb la segon sorpresa del dia. La brisa matutina i el vent molest, es converteixen de repent en un huracà en tota regla. I el Preikestolen, furiós, intenta que no el profanem, convertint aquella plataforma en un autèntic infern. El caos es fa a l’instant. Tot va per l’aire i mai millor dit, gorres, motxilles, menjar, persones,…Aquest moment de pànic es converteix en un “salvese quien pueda”, i desprès d’una intensa lluita amb el Déu Eolo, baixem d’allí a tota presa. Si és que ja ens heu havien dit!
Però el dia, ens tenia guardada una última sorpresa. Un rescat enmig de la muntanya! A la baixada, una dona s’ha caigut i s’ha trenca una cama i hem viscut un rescat en helicòpter de pel·lícula. Tota una experiència.
De tonada a Stavanger, vesprada lliure per a gaudir de la ciutat sota la pluja. Alguns visitem el museu del petroli, altres sopen pel morro dintre d’una concentració de vaixells antics i altres descansen tranquil·lament a l’hotel.
Un dia ple d’aventures!