Dijous 10 d’agost de 2017:
L’estada a l’hotel de Geiranger se’ns queda curta. Unes bones vistes, el millor menjar fins ara i bons serveis (jacuzzi i sauna incloses) fan que ens coste abandonar aquest excel·lent allotjament. Desprès d’un abundant desdejuni, iniciem una curta ruta en descens pel costat d’una preciosa cascada. El camí acondicionat amb escales i baranes metàl·liques, ens apropa en 20 minuts al centre de Geiranger, un xicotet poble de 250 habitants format per un carrer amb bars, botigues, un càmping i un hotel, que es plena de turistes a l’estiu. Cada any el visiten 600.000 persones i 150 creuers, i està en una bellíssima ubicació al final del fiord del mateix nom (Geirangerfjord), rodejat d’altíssimes muntanyes.
Des del port embarquem per a fer un xicotet creuer d’una hora i mitja, per recórrer els 20 km de llarg d’un fiord color verd esmaragda, on es precipiten belles cascades com la de “Las Siete Hermanas” o “El Pretendiente”, tot açò molt ben explicat en les audio-guies que portàvem. La bellesa d’aquest fiord és tal, que aquesta meravella de la natura ha sigut declarada Patrimoni Mundial de la Unesco.
Però ens quedava la sorpresa del dia. S’havia acabat la vida contemplativa i passàvem a l’acció. En tornar cap a port, el vaixell ha fet una parada en mitat del fiord, a la vora de la muntanya. A partir d’ací començava la nostra aventura. Abans de desembarcar, un guia noruec molt impresentable, ens ha fet por dient-nos que la ruta estava molt perillosa, la qual cosa a condicionat a uns quants que s’han fet enrere i han tornar amb el vaixell, i damunt se’ns a colat per tot el morro, pujant amb els seus clients per davant de nosaltres.
S’acomiadem del creuer. A l’inici comprovem que el terra està relliscós, i extremem les precaucions superant unes fortes pendents molt poc a poc. En passar la part més exuberant de vegetació i arribar a un clar, les vistes s’obren cap al fiord en magnifiques panoràmiques, amb l’omnipresent cascada de Las Siete Hermanas (dos deuen haver trobat novio per que no les hem vist). Els punts més exposats a les caigudes, estaven protegits amb esglaons de pedra i baranes passamans.
Després d’un hora, arribem a les granges de Skagefla, on des d’una xicoteta explanada herbosa hem pogut obtindré unes fotos de postal. Mengem un poc i peguen una xicoteta volta pel conjunt de cases de fusta amb teulades d’herba, que servien de refugi als pastors i als ramats de cabres. En temps suficient, comencem el descens amb molta cura. En arribar al xicotet embarcador, esperem el pas del vaixell per a tornar al port de Geiranger. Dinem a les 13:30 amb vistes al fiord i a un gegantesc creuer.
Ja al bus, iniciem el camí cap a la ciutat d’Alesund, parant al mirador d’Ornesvingen per acomiadar-nos del extraordinari, magnífic, meravellós,.. se’ns acaven el qualificatius, fiord de Geiranger.
Prop d’Alesund comença de nou la pluja. Estem avorrits de tanta aigua.
S’allotgem en un hotel cèntric al costat del port. Volteta curta amb paraigües per la ciutat i a descansar per a recuperar forces.
Demà l’etapa reina.