Cabeç Bord

La primera excursió de la temporada li l’anem a dedicar al Cabeç Bord, una modesta i desconeguda muntanya de 238 m alt. que suposa el punt més elevat de l’Horta Nord. En el seu cim conflueixen el municipis del Puig (Horta Nord), Nàquera (Camp de Túria), Albalat dels Tarongers i Sagunt (Camp de Morvedre). Als seus peus hi han construïdes unes posicions defensives, obra dels republicans a l’any 1938, que constituïen l’últim cinturó defensiu que protegia la ciutat de València.

OBSERVACIONS: Si porteu frontals podrem visitar alguna de les galeries subterrànies. La ruta acaba en casa dels Bayarri on es pot prendre el bany. També hi ha la possibilitat de fer una torrà de carn o peix, nosaltres posem la llenya i les graelles.

Dades del sender:
Hora: 8 hores.
Data: Diumenge 17 de setembre 2017.
Longitud: 14 quilòmetres.
Duració: 4 h aproximadament.
Dificultat: Baixa
Desnivell: acumulat positiu 300 m. / negatiu 350 m.
Itinerari: Bassa Blanca (Nàquera), El Paraiso, Comediana, Camí d’Aigua Amarga, Barranc de les Coves, Sant Llorenç, Cabeç Bord, Posicions Defensives, Urbanització Bonanza.

PDF Fullet


L’eixida es farà a les 8 hores des del carrer dels Jocs de Vinalesa. Parada al Seminari de Moncada.
La reserva serà fins el 15 de setembre.
Per a poder anar a l’excursió es farà un donatiu de 16 € per als federats i de 18 € per als no federats.
La reserva cal fer-la al telèfon: 690 027 459 (Maite).
Cal dur l’esmorzar, dinar, aigua i calçat adequat.
L’organització recomana tindre la llicència federativa de muntanya.

Diumenge 13 d’agost de 2017:

Comencem el dia amb un suculent i extraordinari bufet lliure a l’hotel. Puntual a les 9:00 h, la nostra guia peruana a Oslo Rosa Cardenas, ens acompanya en el bus per a fer una visita turística per la ciutat. La primera parada és a l’Òpera dissenyada per Snohetta, un estudi d’arquitectura amb seu a la capital i amb un cost aproximat de 500 milions d’euros. L’Òpera d’Oslo, inaugurada en el 2008, sembla un glaciar flotant i és un edifici fascinant que encapçala la reorganització del moll, que esta destinat a convertir-se en un dels més emblemàtics d’Escandinàvia.. Fem una passejada pel sostre i gaudim de les vistes cap al fiord. Foto de grup i al bus. Sense baixar d’ell, fem un recorregut pel centre on la guia ens explicava amb molt de detall els monuments que ens trobàvem. Entre els que han destacat el Palau Reial, de 173 habitacions, la construcció del qual va començar en l’any 1825 baix el regnat de Carles III, i el castell i la fortalesa medieval que domina tot el port d’Oslo.

Següent parada a l’immens i sorprenent ajuntament, on ens ha explicat que allí donen els premis Nobel de la Pau. Desprès hem fet cap al Parc Vigeland que és una de les atraccions turístiques més visitades d’Oslo. Es tracta d’un parc amb una exposició a l’aire lliure de l’obra de l’escultor noruec Gustav Vigeland, amb 212 peces de granit i bronze. La seua obra més famosa, Sinnataggen representa a un xiquet bastant enfadat. La guia ens ha parlant de com a través de les escultures, l’autor representava el cicle de la vida d’una manera molt expressiva. Haguérem passat molt més temps al parc però teníem que continuar.

 

De nou en el bus, hem eixit a les afores per visitar la muntanya on està el trampolí de salts d’esquí d’Holmenkollen. L’última visita ha sigut al museu de vaixells víkings que es troba a la península de Bygdoy, molt a prop de la casa d’estiueig de la família reial. En aquest museu hem vist els cascos dels elegants vaixells Oseberg i Gokstad, els millors conservats del món, així com diferents elements representatiu de la cultura i les tradicions d’aquest fascinat poble. És una visita indispensable per a tots els que hem gaudit de xicotets amb les històries de víkings.

A les 13:30 h finalitza la nostra interesantíssima visita guiada. El bus ens porta a l’hotel i allí ens acomiadem del nostre excel·lent conductor Magnus. Ens a facilitat la vida durant els 12 dies que hem compartit viatge i li ho hem agraït amb una propina.

Per la vesprada hem recorregut a peu els dos quilòmetres que hi havia entre l’hotel i el restaurant, on a les 7:00 h. hem fet el sopar de comiat. Situat a la muntanya d’Ekeberg, en un marc incomparable amb vistes al fiord, hem posat el punt I final al viatge pels fiords de Noruega, que l’hem viscut com una experiència única.

Demà serà el darrer dia, volarem a Alacant i per la vesprada estarem de nou a casa. Com volant ens han passat aquests dies, però tornem amb la maleta plena d’aventures i de coneixences.
Ja queda menys per al proper! Seguim somiant!

Dissabte 12 d’agost de 2017:

Ens despertem ben matí i com no segueix la persistent pluja. Avui tenim 550 quilòmetres de carretera fins la ciutat d’Oslo. L’idea inicial era fer una parada per a contemplar la vall que forma el riu Rauma i els precipicis de Trollveggen (la paret dels Trolls), que amb 1800 metres és la paret més alta d’Europa, però la boira ens impedia veure-la, per la qual cosa decidim continuar el camí fins el poble de Dombas, on fem la parada de rigor de 30 minuts per a menjar alguna cosa i fer les últimes compres.

La següent parada la fem a les 14:00 h. a Lillehammer, xicoteta ciutat de 27.300 habitants, capital del comtat d’Oppland, i que es va fer famosa a partir dels Jocs Olímpics d’Hivern de 1994. Situada a l’extrem nord del llac Mjosa (el més gran de Noruega), aquest popular centre d’esquí està rodejat de granges i boscos. Allí hem visitat el museu etnogràfic a l’aire lliure de Maihaugen, on hi ha una reconstrucció d’un xicotet poble format per 150 edificis que inclou una església medieval de fusta i una xicoteta escola. La visita ha sigut guiada amb la col·laboració d’Alex. De la ciutat cal destacar també l’estadi inaugural dels Jocs, amb capacitat per a 50.000 persones i presidit per l’imponent trampolí de salts.

Sense perdre més temps, enfilem cap a Oslo on s’instal·lem en un cèntric hotel. Abans de sopar hem fet un xicotet tast de la ciutat, passejant per l’avinguda principal de Karl Johans, que travessà el cor de la ciutat des de l’estació central fins el Palau Reial. Alguns trams són per a vianants i es pot gaudir de tendes, restaurants o jardins.

Desprès de sopar a l’hotel on hem rebut la inesperada visita de la família Karmann, alguns encara han tingut ganes de fer una volta per la ciutat.

Ja és tard. Cal descansar de la pallissa d’autobús. Demà completarem amb més profunditat la resta de la ciutat.

Divendres 11 d’agost de 2017:

Són les 7 del matí i ja estem agafant forces en el desdejuni per a un dia molt exigent, ja que avui anem a realitzar la ruta més dura del viatge: La Romsdalseggen. Per a realitzar-la hem de fer un llarg desplaçament en bus des d’Alesund fins Andalsnes. Deixem el bus en el pàrquing de pagament de Vegedalen. Del bus sols baixen a caminar 11 components d’un grup de 40 persones. Alguns han preferit descansar i visitar tranquil·lament la ciutat d’Alesund i altres han preferit una ruta alternativa, a la dura proposada.

De la primera part de camí dur i molt enfangat, passem a una zona més suau, per a continuar en forta pendent de roques que ens porta directament a la cresta de Romsdalseggen. En vore la vessant nord es quedem anonadats del bell espectacle que ens ofereix la natura. A cop d’ull podem reconèixer el riu Rauma, els Alps de Romsdals i el fiord d’Isfjorden. Foto ací, foto allà i foto més enllà. Un fum de fotos més i decidim continuar per una cresta afilada on alguns punts estan equipats en cables, i hem d’utilitzar les mans per a fer xicotetes trepades, poc complicades però que ens rellentia el ritme. En arribar al cim foto de grup i baixem a tota presa ja que el vent i la pluja ens amenaçaven. Arribem a un xicotet refugi i dinem en 10 minuts. A continuació passem per la part de descens més forta, però que en alguns trams està equipada en graons, que van col·locar un grup de sherpes nepalesos, que ens condueixen fins a la rampetreken, un mirador format per una plataforma de 6`5 metres que està suspesa de l’aire. Foto de rigor i enfilem la llarga baixada per dins del bosc, amb algunes zones de fang i arrels que ens fan extremar les precaucions. Arribem a Andalsnes a les 16:00 desprès de recórrer 12 quilòmetres, en 6 hores (1 hora més del previst) i un desnivell acumulat de més de 2000 metres.

Desprès de la semblant pallissa, pugem en el bus per a recórrer la Trollstigen o Escalera dels Trolls, que és una espectacular carretera amb 18 corbes de 180º, situada en el municipi de Rauma, en la província de Møre og Romsdal, en el suroeste de Noruega. Pendent mitjana: 10 %, Longitud: 18 km, Altitud: 850 metros i desnivell: 800 metros.

La carretera Trollstigen s’inaugurà el 31 de juliol de 1936 por el rei Haakon VII desprès de 8 anys de construcció. Alguns segles enrere, el camí ja fou una important artèria de transport entre Valldal i Andalsnes. En al any 2012 una gran plataforma fou construïda en la part alta de la carretera, que s’utilitza des de aleshores com centre turístic per visitants i inclou un museu, un alberg de muntanya, un restaurant i un espectacular mirador per a gaudir de tota la vall.

Al principi de la pujada veiem un gegant troll de 3 caps i l’única senyal de perill de Trolls del món. Alguna parada, per a fer fotos a la pujada i al mirador i ràpid cap a l’hotel. Si es que pareguem xinesos, foto i a córrer.
Ja en Alesund, i per petició popular, hem visitat el mirador del monte Aksla, una muntanya amb restaurant i terrassa, des d’on es gaudeix d’extraordinàries panoràmiques de la ciutat. Per accedir cal pujar per una escala de 418 esglaons que alguns hem fet de baixada fins l’hotel.
Sopar i passejada nocturna per acomiadar-nos d’Alesund, ciutat de pescadors de 42.900 habitants al comtat de More Og Romsdal, base de la flota d’abadejo més gran de Noruega. El més destacat és la seua arquitectura, completament distinta a la que se pot vore a la resta del país a causa d’un incendi en 1904 que va arrasar per complet la ciutat. Es va realitzar una ràpida i entusiasta reconstrucció utilitzant el moviment artístic de la època: l’art nouveau o modernisme.

La part més interesant de la ciutat són els carrers per als vianants de Kongensgata, Apotekergata, Kirkegata, Lovenvoldgata i Notenesgata. Altre punt a destacar per a una passejada és Brosundet, el braç de mar que ocupa el centre de la ciutat i li dona vida, amb una bonica combinació de vaixells, aigua i façanes modernistes.

Demà altra matinejada per anar a Oslo. Si és que açò no són vacances!

Dijous 10 d’agost de 2017:

L’estada a l’hotel de Geiranger se’ns queda curta. Unes bones vistes, el millor menjar fins ara i bons serveis (jacuzzi i sauna incloses) fan que ens coste abandonar aquest excel·lent allotjament. Desprès d’un abundant desdejuni, iniciem una curta ruta en descens pel costat d’una preciosa cascada. El camí acondicionat amb escales i baranes metàl·liques, ens apropa en 20 minuts al centre de Geiranger, un xicotet poble de 250 habitants format per un carrer amb bars, botigues, un càmping i un hotel, que es plena de turistes a l’estiu. Cada any el visiten 600.000 persones i 150 creuers, i està en una bellíssima ubicació al final del fiord del mateix nom (Geirangerfjord), rodejat d’altíssimes muntanyes.

Des del port embarquem per a fer un xicotet creuer d’una hora i mitja, per recórrer els 20 km de llarg d’un fiord color verd esmaragda, on es precipiten belles cascades com la de “Las Siete Hermanas” o “El Pretendiente”, tot açò molt ben explicat en les audio-guies que portàvem. La bellesa d’aquest fiord és tal, que aquesta meravella de la natura ha sigut declarada Patrimoni Mundial de la Unesco.

Però ens quedava la sorpresa del dia. S’havia acabat la vida contemplativa i passàvem a l’acció. En tornar cap a port, el vaixell ha fet una parada en mitat del fiord, a la vora de la muntanya. A partir d’ací començava la nostra aventura. Abans de desembarcar, un guia noruec molt impresentable, ens ha fet por dient-nos que la ruta estava molt perillosa, la qual cosa a condicionat a uns quants que s’han fet enrere i han tornar amb el vaixell, i damunt se’ns a colat per tot el morro, pujant amb els seus clients per davant de nosaltres.

S’acomiadem del creuer. A l’inici comprovem que el terra està relliscós, i extremem les precaucions superant unes fortes pendents molt poc a poc. En passar la part més exuberant de vegetació i arribar a un clar, les vistes s’obren cap al fiord en magnifiques panoràmiques, amb l’omnipresent cascada de Las Siete Hermanas (dos deuen haver trobat novio per que no les hem vist). Els punts més exposats a les caigudes, estaven protegits amb esglaons de pedra i baranes passamans.

Després d’un hora, arribem a les granges de Skagefla, on des d’una xicoteta explanada herbosa hem pogut obtindré unes fotos de postal. Mengem un poc i peguen una xicoteta volta pel conjunt de cases de fusta amb teulades d’herba, que servien de refugi als pastors i als ramats de cabres. En temps suficient, comencem el descens amb molta cura. En arribar al xicotet embarcador, esperem el pas del vaixell per a tornar al port de Geiranger. Dinem a les 13:30 amb vistes al fiord i a un gegantesc creuer.
Ja al bus, iniciem el camí cap a la ciutat d’Alesund, parant al mirador d’Ornesvingen per acomiadar-nos del extraordinari, magnífic, meravellós,.. se’ns acaven el qualificatius, fiord de Geiranger.

Prop d’Alesund comença de nou la pluja. Estem avorrits de tanta aigua.
S’allotgem en un hotel cèntric al costat del port. Volteta curta amb paraigües per la ciutat i a descansar per a recuperar forces.
Demà l’etapa reina.

Dimecres 9 d’agost de 2017:

Són les 8 del matí i ens resulta difícil abandonar aquest bucòlic hotel a la vora del fiord dels Somnis. Però hem de continuar el nostre camí cap al nord, i heu fem per la Ruta Turística Nacional de Gaularfjellet, amb dos parades, la primera per a vore el mirador d’Utsikten, que significa en noruec la vista, formada per una immensa plataforma de formigó i acer inoxidable i la segona per a vore la cascada de Likholefossen formada pel riu Gaular.

Ja en ruta tenim un contratemps, la carretera que tenim que seguir està tallada per despreniments i cal fer una volta que ens retardarà una hora. Però amb l’ajuda de Magnus, el nostre excel·lent conductor solucionem l’entrebanc per arribar a Olden, a les 14:00. Allí en l’extrem est del Nordfjord, una preciosa carretera ens conduirà fins la glacera de Briksdal (Briksdalsbreen), el més accessible i per tant amb més turistes. Un passeig de 6 km, sense dificultat, ens aproparà a un llac i a la base de la glacera, passant abans per un pont on es “dutxem” per la força que produeix el salt d’una cascada. En el pàrquing on iniciarem la ruta hi ha un restaurant, una tenda de regals i un lloguer de “Trollcars”, cotxes elèctrics descapotables de 7 places, que ens poden deixen pràcticament al costat del gel, i que fonamentalment utilitzen els orientals.

A les 17:00 remuntem la carretera fins el Mirador de Dalsnibba situat a 1500 metres d’alçada on podem contemplar tota la vall i el fiord de Geiranger des d’una plataforma penjada sobre el precipici. Per a pujar ací cal pagar un peatge. Aquest punt suposa el més elevat de tot el viatge. La visita ha sigut ràpida perquè un vent gèlida ha fet que la temperatura baixara sobtadament.
Sense descans arriben al nostre hotel de Geiranger, un altre allotjament excepcional on després d’un excel·lent bufet per sopar hem pogut gaudir del seu Spa.

Un dia de natura desbordant on els contrastos paisatgístics han sigut la nota predominat. I a més a més, portem dos dies sense pluja, açò si que és un luxe!

Dimarts 8 d’agost de 2017:

El dia anterior el recepcionista de l’hotel ens havia recomanat que desdejunarem a les 7 del matí per a evitar els grups de xinesos i/o japonesos, ja que aquests són bastant irrespectuosos amb la resta de comensals. Nosaltres fem cas i xino xano japonès, sense fer massa soroll eixim puntuals de Laerdal en direcció al nostre pròxim destí, el Parc Nacional de Jostedalsbreen. Aquesta  formidable glacera la més extensa de l’Europa Continental, se calcula que erosiona 400.000 tones de roca a l’any. Amb una superfície de 487 km2 i un espessor de fins 600 metres, presideix les terres altes del comtat de Sogn og Fjordane. De la glacera principal ixen d’altres secundaris com el Nigards, que és el de més fàcil accés i sobre el que realitzarem avui la nostra caminada.

Creuem el fiord amb el Ferry i abans d’arribar al pàrquing fem una xicoteta parada per al cafè en el bonic centre d’interpretació del Parc, que va patir un gran incendi al 2011 i va ser reconstruït de nou al 2013. Des del centre ja es divisa aquesta increïble glacera.

Quinze minuts més d’autobús per una carretera de peatge i accedim al pàrquing on els tres guies que tenim assignats ens equipen amb grampons i piolet, material necessari per a fer aquesta ruta. Per arribar a peu de gel, fem primer una xicoteta ruta en barca per un impressionant llac d’aigua blau turquesa, producte de l’erosió de la llengua glaciar, i després caminem uns 30 minuts per damunt de les roques amb pont tibetà inclòs.

Ja estem tocant pràcticament el gel, quan parem a posar-se els arnesos. Els guies ens fan un breu tutorial de com posar-se els grampons i l’arnés. Que si la corba cap ací, que si la cinta per allà, que si açò me cau, que com agafem el piolet…quin embolic. Se’ns amuntonava la feina, i entre la tensió del moment, el fred que eixia d’aquell gegantesc congelador, i les dimensions dels blocs de gel que teníem que superar, no encertàvem ni una.

Per fi desprès de 30 minuts, eixim encordats en 3 grups. La pujada inicial és tan empinada que els guies han fet prèviament uns esglaons al gel per ajudar en la progressió. A la part més plana parada per a  fotos, descans i moment per a decidir qui continua pujant i qui baixa. La passejada és tot un espectacle. Blocs de gel amb  immensos badalls d’un intens blau, es barregen amb altres de més blancs. L’excursió va lenta i amb moltes parades, la qual cosa fa que ens refredem ràpidament. Anem cap a baix i es reagrupem tots de nou. Devolució del material i s’acomiadem dels guies. Per alguns la ruta se’ns a fet molt curta i per a altres a sigut tot un repte, però sigui com sigui, per a tots ha estat una experiència única i inoblidable.

Reprenem la ruta amb el bus rodejant el Sognefjorden  (Fiord dels Somnis), el més llarg (204 km), profund (1308 m) i impressionant de Noruega que està situat en el comtat de Sog og Fjordane, a l’oest del país. La seua desembocadura està a 75 km al nord de Bergen, i s’estén a l’interior de la península escandinava cap al  poble de Skjolden.

Creuem de nou amb el Ferry el Sogne i arribem finalment a Balestrand on ens espera el magnífic Kviknes, un històric hotel de 1877 d’estil suís, considerat l’edifici de fusta més gran d’Escandinàvia, amb meravelloses vistes cap al fiord, on descansarem aquesta nit. Sopem un variadíssim i deliciós bufet lliure. Desprès fem una volteta per a rebaixar i fer fotos de la façana de l’hotel, els jardins i la bonica església de fusta de Balestrand.

Sens dubte, aquesta afortunada regió guarda motius evidents pels quals Noruega ocupa un lloc d’honor entre els països més bells del món.

Dilluns 7 d’agost de 2017:

Són les 6:30 h. del matí a Bergen. Aguaitem per la finestra, i sorpresa! No plou i fa sol. Estem d’enhorabona. Ens acomiadem de Bergen amb un dia esplèndid. Avui toca anar cap als fiords més espectaculars de Noruega.

A les dues hores de viatge fem la primera parada curta com no, per a visitar un altra cascada, l’escalonada Tvindefossen, i ja en van unes quantes. Foto de grup i següent parada als 30 minuts per a fer-se un cafè i un pastis en el mirador excepcional, que hi ha a la terrassa de l’hotel Stalheim. Desprès de baixar per l’interior d’una vall de verticals parets amb nombrosos despreniments, arribem a Gudvangen on farem el nostre creuer pel fiord de Naeroy Patrimoni Mundial de la Unesco. El Naeroy, és un dels nombrosos braços que té el fiord Sognefjorden (fiord dels somnis). Format per altíssims precipicis de 1200 m, solitàries granges i cascades que se desplomen de les altures.

En les dues hores d’espera de l’eixida del vaixell, en passejat per l’embarcador, les tendes, el restaurant i fins i tot alguns han tingut temps per a fer una volta en piragua, tot un luxe. Puntuals com un clau, a les 14:30 partim en el creuer per aquest idíl·lic fiord entre els pobles de Gudvangen i Flam. Difícil descriure amb paraules aquesta meravella de la natura. Hi ha que viure-la!

Però estem a Noruega, i no podia faltar la pluja. Ruixat de rigor i tots cap a dins de la coberta. A les 2h i 15 minuts de navegació arribem al port de Flam, allí es pot fer l’enllaç amb el famós tren de Flam (Flamsbana). Per sort ja no plou.

Desprès hem gaudit dels 45 km de la carretera de la Neu (Aurlandsvegen), que puja des del nivell de la mar, serpentejant fins la desolada i rocosa meseta que separa Aurland de Laerdal. Aquesta ruta d’infart sols transitable en estiu, ha sigut anomenada Ruta Turística Nacional. Desprès d’algun ensurt amb els cotxes que ens creuàvem, hem fet una breu parada en el magnífic mirador de Stegastein, una impressionat estructura revestida de fusta i vidre que sobreïx de la carretera per aguaitar al fiord Sogne. En arribar als 1400 metres d’alçada sobre el nivell del mar, desapareixen els arbres i parem per a la foto de grup en la neu i contemplar un colorit arc de Sant Martí. Tot un espectacle!

Descens vertiginós de nou cap al fiord, i arribem al nostre hotel al poble de Laerdal, distribució d’habitacions, sopar, xinesos, passejadeta i a dormir.
Un magnífic dia.

Diumenge 6 d’agost de 2017:

Continua la persistent i molesta pluja. Diuen que Bergen és la ciutat més plujosa d’Europa, i nosaltres podem donar fe. Estem més arrugats que una pansa. Però a nosaltres no ens para res, així que puntuals com sempre, eixim de l’hotel a les 9:00 amb la intenció de fer els 10 quilòmetres de la ruta, equipats de dalt a baix per a fer front a la pluja el més dignament possible. Al centre del poble fem dos grups els que pujaran còmodament al mirador de Floyen en el funicular i els que heu farem a peu. Aquest funicular ix cada 15 minuts i té un preu de 90 nok. En arribar els dos grups al mirador, que està situat a 320 m. sobre Bergen, unifiquem el grup de nou. Mentre alguns aprofiten per a fer fotos, altres prenen un cafè o visiten la botiga. La temperatura es baixa i el suor de la pujada ens refreda, per tant foto de grup al mirador ràpida i a seguir caminat.

Si Bergen és preciós, els seus voltants no es queden enrere. Llacs, vegetació exuberant, avets gegants, i camins, molts camins acondicionats per a caminar i fer esport, i tot açò a tir de pedra de la ciutat. La simbiosi de Bergen amb la natura és total.

A la baixada, el vent i els ruixats augmenten, i ja ni els impermeables, ni els paraigües, ni els “Goretex”, són capaços d’evitar la gran xopada. Arribem abans de dinar a l’hotel calats fins els ossos. Dutxa calenta i reparadora i a dinar. I pensar que a València s’estan ofegant de calor!

Per la vesprada, la pluja continua i ja va fent mossa en els ànims d’alguns que decideixen passar el temps al confort de l’hotel. D’altres patim una segona xopada fent la visita d’allò que ens quedava pendent: la fortalesa, l’aquari o el barri de Nostet.

Sopar al mercat del peix i a dormir. Demà serà un altre dia i esperem que sense pluja.